Sovint es qüestionava Linux com a solució empresarial, tot dient
coses com ara «no hi ha cap gran botiga a Internet feta amb aquest sistema».
Argumentaven que sí, és el sistema majoritari als servidors web,
però «de segona»… per servir webs sense gaire pretensions.
Que quan calia un servidor per suportar grans aplicatius comercials i de gestió,
el Linux no era una bona eina.
Idò hauran de canviar el discurs perquè Amazon, la botiga més
gran i ben muntada de la Ret, el lloc que serveix de referència i inspiració
a la majoria de dissenyadors i desenvolupadors d’aplicacions de comerç
electrònic, ja està en Linux. Des del juny.
Segons l’article «How
Linux saved Amazon millions», de CNET, els sistemes emprats pertanyen
a la distribució Red Hat i corren damunt HP. L’estalvi en tecnologia ha
estat d’un 25% (de $71 milions a $54 milions).
En el cas d’Amazon, l’estalvi ha estat un motiu important. De fet, és
un dels arguments de Linux i dóna resultats a l’hora de cridar l’atenció
inicial dels possibles usuaris que no estan preparats per valorar altres avantatges.
Chad Robinson, analista del grup Robert
Frances, comenta per CNET que «La gent està observant el Linux
com a substitut de Windows (…) No estan canviant en massa, però moltes
empreses estan explorant aquesta àrea (…) el potencial per estalviar
costos és gran».
Robert Weiss, analista de Gartner, —que
ens recorda que Google també usa Linux— en
el seu anàlisi reconeix l’estalvi, però que no és tant
gran quan es fan córrer programes propietaris o fa falta molt
manteniment d’aplicacions crítiques.
No falla; cal pagar als propietaris del software i a qui s’encarrega del manteniment.
Just aquí està l’error d’unes expectatives d’estalvi poc realistes
i l’ús càndid de la consigna «en Linux tot és gratis»:
amb aquest sistema és possible estalviar-se les llicències d’una bona part
del software enllaunat i de sistema, però no pas dels costos de desenvolupament
i manteniment, que també hi són; exactament el mateix que en els
altres sistemes.
Només que en Linux no haurem de malbaratar tants doblers en sinistres
i parxes, justament l’argument que aquest pic fa servir Microsoft per defensar
el seu producte. Preveuen que l’estalvi immediat es perd a llarg termini perquè
«[els usuaris de Linux] han de manegar actualitzacions de sistema i parxes de seguretat mentre s’asseguren
que la multitud d’aplicacions instal·lades no entren en conflicte entre
sí (…) aquesta és la feina d’un venedor de software com Microsoft».
Són les paraules de Doug Miller, director d’estratègia competitiva
de Windows, un producte que ha portat de cap a milions d’administradors de sistemes
i usuaris per mor de les actualitzacions, virus i forats de seguretat.
No entenc res. L’únic que sóc capaç de lligar, a les declaracions
de Miller, és allò dels «conflictes de la multitud d’aplicacions
instal·lades», però perquè em fa l’efecte que aquest
detall és una cosa que només pot preocupar a Microsoft, l’aspirant
a ser el proveïdor mundial d’una única aplicació. Per raons
obvies, aquesta aplicació única no entraria en conflicte amb qualsevol
altre aplicació. Però malauradament, això tampoc no seria
cap garantia de no-conflictivitat… per penjar-se, els programes de Redmond es
basten sols.
Sent pràctics, de l’article de CNET
crida l’atenció el comentari sobre un estudi
d’estalvi per a una empresa que té 24 PCs. Si instal·len Linux
i StarOffice 6, no troben res a faltar
excepte la versió completa de Microsoft Outlook (l’autor no té en compte que aviat estaran enllestides les versions definitives de KDE
organizer i Ximian
Evolution, dos bons substituts).
Vint-i-quatre PC Windows amb Office 2000, un servidor Windows 2000 i les ampliacions
de memòria necessàries costen $15.000 (17.000 Eur). Vint PC amb Linux,
un servidor en el mateix sistema i quatre PC en Windows 2000 (no cal ser radicals)
costen $5.000 (5.500 Eur aprox). Tot plegat inclou les factures del consultor i l’instal·lador.
L’estalvi és molt gran.
Els detractors de Linux com a plataforma de comerç només es basaven
en estadístiques i en FUDs,
perquè a naltros no ens n’ha faltat mai cap, d’eina —això sí,
les hem volgut trobar. Que Amazon se n’hagi sortit, demostra que a Linux hi ha
de tot i molt.
A partir d’ara, és molt possible que canviï d’opinió una
bona part d’aquesta fauna d’informàtics, assessors, arquitectes de la informació
i usuaris que basen el seu criteri de selecció en el sistema BISBIW («Bottom that I See Bottom that I Want», també consegut pel castís «culo veo culo quiero»). I justament Amazon té fama de ser l’objectiu d’aquelles
mirades que despullen.
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=962 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.