(1)
Durant les darreres Jornades de l’associació BULMA de Programari Lliure
en els Instituts de
Mallorca, en una reunió amb els pares i professors del
col·legi Mata de Jonc comentarem els avantatges
d’instal·lar Programari Lliure; les notes que vaig prendre,
han donat origen a aquest article.
Donat que ara Microsoft està regalant llicencies d’ús,
amb el clar objectiu de no perdre quota de mercat, és
important tenir respostes. No només comptem amb solucions
específiques adequades a unes i altres assignatures (vegin-se
referències a UNESCO i Hispalinux), a més a més,
existeixen arguments en favor nostre, directament relacionats amb els
valors clàssics de la tasca docent.
Article publicat simultàniament a la revista Pissarra 114.(2)
En castellano(3)
En aquest article, exposo algunes reflexions sobre els dubtes més freqüents que he sentit i, examino nou de les seves característiques, per respondre a la següent pregunta: Quins són els principals avantatges del Programari Lliure en l’ensenyament?
1- És obert.
Això
significa que els alumnes poden aprendre mirant programes que estan
essent molt utilitzats en el món real. La curiositat de
l’alumne pot ser satisfeta. Pot mirar les parts del programa que
l’interessin, i comparar després amb els altres programes
relacionats. L’únic límit és el propi alumne, i
el temps que aconselli el professor, que ara pot fer adaptacions
específiques per les assignatures.
La importància de que
sigui obert per a
l’educació, es fa més evident, a mesura que pujam pels
distints nivells educatius fins a arribar a la formació de
professionals de la informàtica. De fet, una vegada que s’ha aprofundit
en
el món del Programari Lliure, és fàcil arribar a
la conclusió de que l’ensenyament en matèries com la
Informàtica de Sistemes és inevitablement deficient en
el cas dels sistemes tancats.
El
que més s’empra
L’argument
més repetit en contra del Programari Lliure en les aules, és
que s’ha d’ensenyar allò que es trobarà el futur
treballador en el seu món laboral. I no nego que són
sincers molts dels que ho mantenen, però no és més
que un error d’enfoc.
Estem
parlant de formació en les escoles i instituts, tot i que
també és vàlid per a les universitats. En les
aules, no s’ha d’ensenyar a fer servir un programari d’una marca
particular, el que s’ha d’ensenyar és a fer servir la classe
d’aplicacions que existeixen (processadors de text, fulls de càlcul,
simuladors matemàtics…) i els conceptes en els quals es
recolzen.
No
es tracta de saber fer servir el processador de text d’una
determinada marca, sinó de saber fer anar processadors de text
en general. Saber treballar amb taules, escriure diferents tipus de
documents, etc. Després, en sortir al món laboral, si
se sap això, tant dóna que sigui minoritari el
processador que es trobi en el lloc de treball, donat que l’adaptació
serà fàcil. És més, si s’ha format
emprant versions de Programari Lliure, després acostuma a
resultar més senzill el pas, perquè són millors
desde el punt de vista educatiu, com es veurà en aquest
document.
El més important és el coneixement general
adquirit, no la capacitat d’emprar una determinada eina que pot
quedar obsoleta en poc temps. En informàtica aquest temps pot ser tan
petit que, quan l’alumne surti al mercat de treball ja sigui
obsoleta. Per exemple, com diu el Dr. Eloy Anguiano
de la UAM i de gnuAMIX [Vegeu ref. gnUAM], podria passar amb un ecógraf
mèdic d’una determinada marca i model que en sortir sigui un
de diferent, encara que sigui de la mateixa marca però en un model
superior, l’alumne es pot veure perdut si no ha adquirit el
coneixement general.
2- Es pot
modificar.
Els alumnes d’assignatures informàtiques
poden proposar diferents solucions per a programes habituals i
intentar implementar-les. Cada alumne al seu nivell, clar, però
interactuant amb el món real (que el professor pot haver
simplificat si ho estima necessari), poden tenir la satisfacció
d’haver contribuït detectant una errada o programant una petita
millora.
Que
sigui modificable, influeix descisivament en la qualitat dels
programes, en l’aparició de noves idees i camins per a la
creació del programari. Per molts programadors que pugui
contractar una empresa com Microsoft, mai podrà assolir el
volum de potencials programadors, generadors de noves idees,
betatesters, etc, amb que compte un projecte de codi obert; aquest
fenòmen s’està evidenciant cada vegada més.
Difícil
d’emprar?
La
dificultat d’ús és un dels inconvenients més
repetits. Un professor exposava en una taula redona el seu punt de
vista dient que si
havia d’ensenyar una assignatura en la facultat, volia tenir alguna
cosa “transparent” a sota de les seves aplicacions. No
volia saber absolutament res, ni del sistema operatiu, ni de cap
altre aplicació. El sistema operatiu no havia de fer-li perdre
temps, ni donar-li cap problema; ni a ell, ni als seus alumnes.
Doncs bé, això en informàtica
és irreal. No existeix. Tots els sistemes operatius tenen
problemes. Un bon exemple per al cas son els antics Macintosh.®
als que no es podien tocar les interioritats. Eren molt
“transparents”, la maquinària era també del
mateix fabricant, tot de la mateixa marca, però de vegades,
sortia una petita bomba, i quedaven penjats irremissiblement i era
necessari reinicialitzar-los. Ni tan sols els “intocables”
Macintosh® estaven lliures de problemes. La diferència
amb els sistemes operatius més oberts, com l’actual Mac OS X®
d’ Apple®, és que donen més
possibilitats als que saben. Hi ha més possibles solucions als
problemes, només fa falta buscar una mica més. I en el
nostre cas una major estabilitat ben demostrada.
Si això comporta que no tinguin
experiència resolent les incidències normals, crec que
està equivocat i perd part de l’avantatge del Programari
Lliure. La meva experiència personal en el món de la
informàtica, és que en general tot consisteix en “resoldre
situacions”, trobar solucions als problemes que van sortint fins
arribar a l’objectiu marcat. Quan he ensenyat informàtica he
donat molta importància a que els alumnes aprenguin a resoldre
problemes per si mateixos. Negar-los el coneixement derivat
d’aquestes experiències pot ser negatiu per al seu futur.
La transparència no és
desconèixer tot dels programes que estan a sota i que tot
funcioni perfectament. La vertadera transparència consisteix en
poder mirar i veure tot el que està passant, i aprendre d’allò
fins al punt de poder resoldre problemes o, per a informàtics, poder
trobar els errors i poder adaptar i millorar els programes. En el cas
d’un automòvil és necessari tenir un mímim coneixement de la seva
mecànica per poder resoldre el problema de canviar una roda o similars.
És millor donar trasparència al coneixement de “la mecànica del cotxe”
amb l’objectiu de ser capasos de utilitzar-los millor.
3-
Té un preu inigualable.
El
preu del Programari Lliure és un dels nostres punts forts,
tant en la compra de la llicència com en el manteniment. No hi
ha organització mundial capaç de ser més
productiva que milers de persones en tot el món col·laborant
amb altruisme. Totes les empreses de programari han de vendre
els seus productes. I el nucli de la qüestió és
que cada any, o dos, han de treure una nova versió per vendre.
Si no, el seu model es ve abaix. Dóna igual que no siguin molt
diferents les noves versions, si no les venen, no poden sortir
endavant. I això ens du a situacions com que no poden mantenir
les versions antigues i que apareguin moltes de les incompatibilitats
amb les versions anteriors.
La producció
no depèn exclusivament de les vendes. Es pot vendre alguna
aplicació, sí, però són majoria les que
no es venen, sinó que costen només les despeses de
transport. El Programari Lliure creix, la majoria de les vegades, per
el plaer intel·lectual (i el reconeixement professional) dels
que ho elaboren. I el resultat és que apareixen correccions i
millores contínuament, a una velocitat impressionant.
D’aquesta forma, el programari és molt més barat, el
que significa un avantatge competitiu clar.
Si per a nosaltres
triar Programari Propietari és car, en el cas del països
pobres és inaccessible. Els “regals” de Microsoft a
les escoles de països que es plantegen emprar el Programari
Lliure, són un caramel enverinat. No és més que
un engany transitori per a mantenir el seu status de monopoli el
màxim temps possible, amb el mal que això representa
per a l’estat que ho accepta. I això en el cas de que el regal tingui
algunacos possitiva, perquè molt em temo que ens estiguin fent els
comptes del gran capità quan és Microsoft qui diu el preu de les
llicències que “regalan”
a canvi de comprar les que sí hem de pagar.
Que USA, o més
aviat el seu govern actual, permeti que continuï el monopoli en
el seu país o inclús els seus ambaixadors pressionin en
altres països, com ho varen fer a Perú, no és per
sorprendre’s, però sí és refusable. I sobretot,
és refusable la manipulació i rentat d’imatge que ens
intenta vendre un monopoli mundial com una generosa empresa que es
preocupa per el nostre futur tecnològic regalant llicències.
5 Kdevelop (atrás) i QT Designer. Un parell de programes de qualitat amb els quals programar en C++.
Dignes de ser tinguts molt en compte pels professors que ensenyin programació.
4-
Segueix el model científic.
El
model de producció del Programari Lliure és semblant al
de producció de la ciència. La ciència avança
abastint de solucions obertament, exposant-les a l’anàlisi i a
la crítica de la comunitat i millorant progressivament amb les
aportacions de més qualitat.
I aquest és exactament el model de creixement del Programari
Lliure. Els productors exposen els seus programes a la comunitat que
els critica, adopta, o millora amb unes altres aportacions. De la
mateixa manera que el científic publica un descobriment, el
programador publica el seu codi i, si es converteix en un estàndard,
guanya molt de prestigi professional.
Parlant
de divulgació en les aules, què millor model de
programari per a ensenyar en les escoles que el Programari Lliure,
que és l’únic que pot dir-se, amb propietat, Programari
Científic?[ver ref. UIB] No
fa falta que tingui l’exclusivitat en l’àmbit de
l’ensenyament; sempre és bo conèixer de tot una mica,
però aquest model no ha de faltar.
L’experiència
d’emprar Windows en les llars és diferent de l’experiència
de emprar Linux. Amb Windows, els records més impactants
acostumen a ser les experiències de matar virus (massa cops),
instal·lar pedaços, cracks, reconfigurar i reinstal·lar
el sistema, i potser alguna experiència de programació.
En el cas de Linux, se sol recordar haber dedicat temps a
configurar i afinar el sistema, llegir manuals, instal·lar
aplicacions especials, i compartir solucions. Són
majoritàriament records relacionats amb l’aprenentatge. Amb
Windows també hi ha aprenentatge, però guanyen per
majoria les tasques, més o menys obscures, de manteniment (que
no serviran en la següent versió).
Quan es parla de
ciència, és important no oblidar la divulgació i
en aquest aspecte Linux destaca clarament davant Windows.
Kstarts.
Un programa esplèndid per a estudiar el cel, que es connecta a Internet i ens porta impactants imatges
dels objectes que seleccionem, com en aquest cas la galàxia Andrómeda
5-
Facilita la participació.
Els
programadors del Programari Lliure són un exemple de
cooperació entre moltíssimes persones de tot el món,
la majoria dels quals ni es coneixen. Es tracta d’un nou model de
desenvolupament que sorgeix amb Internet. Programar o participar en
qualsevol activitat, com les de la breu llista a continuació,
és implicar-se en alguna mesura en projectes que estan en
marxa.
Es pot col.laborar de
moltes maneres: Produir icones, cercar errors i comunicar-los al grup
de treball, traduir un manual, resoldre els dubtes plantejats en les
llistes de correu, adaptar programes, afegir formularis o
funcionalitats…
Tot
això és donar sortida a les ganes dels alumnes de
participar en el món real i comporta l’enriquiment d’un dels
factors més importants de la divulgació. En implicar-se
en algun projecte, augmenten
el seu interès, i
amb això potencien el seu aprenentatge. Per
als estudiants, la participació desmitifica el programari.
Quan un alumne fa una petita aportació al programari lliure,
se sent part d’ell, canvia la seva visió en quant a les seves
possibilitats de contribuir. Fins i tot pot influir en la seva visió
de les seves potencialitats en qualsevol branca de la ciència
o de la tècnica, o de la seva possible aportació a la
societat en general.
Bernardo Cabezas
(secretari de Bulma), Celso González
(president), Giles Radford i jo (René Mérou, Ex-tresorer amb camiseta de BULMA) en el Col·legi Mata de Jonc delante de
profesores, APA y alumnes. Foto de David Martín.
6-
Es propaga per tot el món.
El fet que tot
el món estigui col·laborant al creixement del
Programari Lliure representa aire fresc per la informàtica. La
filosofia del Programari Lliure es mostra innovadora amb moltes de
les seves facetes.
Per exemple, té
els seus efectes anàlegs al model de la ciència on
sempre, un descobriment de Grècia és un descobriment
que també pot servir a tots els llocs del món, siguin
pobres o rics. Qui contribueix al Programari Lliure està
innovant per a tots, incluint el tercer món, on és més
difícil pagar les llicències.
Col·laborar al
món del Programari Lliure és una forma d’altruiste que
fa que l’alumne es relacioni i s’impliqui amb la societat que el
rodeja, no només amb la seva formació com a futur
professional, sinó també amb la seva educació
com a persona.
No és una
ONG
Aquesta filosofia de cooperació del Programari Lliure, no ha de ser vista com un problema per a la imatge d’un centre educatiu. No es tracta d’ensenyar fent servir Programari Lliure perquè els alumnes surtin amb mentalitats a l’estil de la ideologia okupa o qualsevol altra, sense voler menysprear-les de cap manera. El centre pot tenir la tranquilitat que les associacions d’usuaris de Software Lliure hi participen persones de tot tipus, la majoria és gent del món de la informàtica. Uns de dretes, altres d’esquerres, uns simples usuaris, altres docents o professionals de la informàtica, hi ha de tot. En el fons, la informàtica és tant sols una eina.
De totes formes, hi ha moltes veus actualment
que afirmen que la informàtica pot convertir-se amb un
obstacle, tal com va poder ser abans l’analfabetisme. Per aquest
motiu, és important no deixar que les noves generacions quedin
marginades de la formació en informàtica, que tenen tan
ràpida evolució. És precisament el caràcter
científic del Programari Lliure el què el converteix en la punta de
llança com a model de desenvolupament, i a la
vegada, li proporciona una estreta relació amb la divulgació,
i per tant, amb l’ensenyament.
Dalt a la dreta el Ktouch (per a aprendre a teclejar), baix el KVocTrain
(per a memoritzar) i a l’esquerra el projecte KDE Eductaiment amb preguntes i respostes preparades de diversos temes.
7-
No necessita vendre versions per sobreviure.
El
sistema de producció basat en la venta de llicència del
Software Propietari té unes implicacions naturals, tant per
l’ensenyament com pel reste del món. Per exemple, si una
llengua és minoritària, l’empresa productora del
software pot no estar interessada a invertir en la traducció.
I el problema està en què, com que el fabricant té
els drets, ningú pot fer la traducció sense el seu
permís.
Aquest exemple es va
fer realitat amb la traducció del català de Windows
98. La Generalitat de Catalunya va haver de pagar 80 miliones de
pessetes (divises) com a única solució. Aquesta
inversió es va demostrar poc efectiva quant es va veure que
només era vàlida per a una versió, i per les següents
s’havia de tornar a pagar. Actualment Microsoft, amb els seus
malabarismes de generositat anti-Linux, diu que la versió
catalana sortirà al mateix temps que la versió
espanyola. S’haurà de veure, però, picarem de la seva
generositat? I en tot cas, aquesta nova política de la
multinacional de Redmon es deu a la pressió del Programari
Lliure.
A més del
problema amb la llengua, s’ha de tenir en compte la necessitat de
comprar noves versions cada poc temps, tot i que siguin poques les
novetats. És veritat que en alguns casos proposen
actualitzacions a un preu menor, però, resulta extrany perquè,
quant es vol actualitzar un programa (com pot ser el Quanta amb
Linux Gentoo) és suficient amb dir-li “emerge
–update quanta”. El sistema se’l baixa d’Internet, el
prepara i l’instal·la sense cap més intervenció
de l’usuari.
No és tanta la
diferència entre versions. Ja fèiem servir editors de
texte amb correctors ortogràfics amb ordinadors amb CPUs 8088
amb només una disquetera de 360KB. De tot això, farà
un 16 anys. Sí, ja sabem què poc ens consta tenir les
següents versions de tant com està estès l’ús
pirata dels programes, però, és aquest realment el
model de civisme que volem tenguin les noves generacions? Preferim
que respectin només una part de les normes civils basant-se en
si les infraccions són més o menys perseguides? Aquest
no és el model correcte ni per a l’ensenyament ni per a
la Societat de la Informació.
Tornant
al tema de les versions, el Programari Propietari pot ser reaci a
brindar una actualització real (que no sigui una rectificació
d’errors) sense passar per caixa abans. Inclús se segueixen
pràctiques encara pitjors, com demorar actualitzacions per
raons de mercat, limitant així el desenvolupament. En el
Programari Lliure se pot disposar de les actualitzacions a les poques
hores de la seva publicació.
Això
no vol dir que no se pugui guanyar diners amb el Programari Lliure,
és només un altre model de producció que
descentralitza els guanys revertint-los cap a la banda dels serveis.
A part de què també se poden vendre els programes o les
modificacions, el model intenta que siguin els professionals de la
informàtica, en contacte amb el client, els que obtinguin els
beneficis a canvi d’instal·lacions, manteniments, serveis de
consultoria, adaptacions, etc. És un model de distribució
de riqueses i dels coneixements tècnics, que permet potenciar
les economies locals i els seus equips humans, pràcticament
oposat al perjudicial model dels monopolis actuals.
GCompris. Un paquet molt complet de programes lúdic-educatius per a nens de 3 a 6 anys
8.-
El Linex ha estat tot un èxit.
La
junta d’Extremadura fou la primera en introduir a gran escala el
Programari Lliure per a les escoles a Espanya. Ara disposam de la
seva experiència,(i darreramen amb la de Andalucia amb el guadalinex(4)) no compençam de zero. Ja que
el model se basa en la cooperació i en l’enriquiment mutu,
compartint les experiències, podem aprofitar molt de la feina
dels extremenys. I a la vegada, el que nosaltres millorem podrà
ser emprat per altres, encara que només sigui una simple
traducció o afegir -hi un petit formulari.
Gràcies a
l’estalvi en llicències, la junta d’extremadura afirma que ha
pogut invertir més diners en ordinadors, arribant a tenir
suficient quantitat com per a que n’hi hagi un per a cada dos
alumnes. Per altra part, diuen que la qualitat de l’ensenyament a
Extremadura està destacant com a una de les millors en
concursos europeus, encara que és una de les regions més
pobres d’Espanya. Per a més informació GNU/Linex(5).
Els controladores (drivers)
Encara
que de cada vegada hi ha més controladors, algunes critiquen
que encara queden perifèrics i components de Hardware que no
funcionen amb Linux. O critiquen que no aprofiten totes les
possibilitats, o que tarden un poc més en tenir disponibles
els controladors basats en Programari Lliure.
Una bona solució és mirar bé
i informar-se abans de comprar. De fet, aquesta pràctica és
aconsellable inclòs per a sistemes tan populars com és
ara Windows XP, sistema en el qual no funcions una bona quantitat de
hardware; tal vegada inclòs funciona un nombre menor que amb
Linux. La raó és que per a aquest sistema només
els fabricant els poden crear, i no sempre estan disposats a fer-ho,
sobretot quan se tracta de models antics.
Una altra solució és provar si
els dispositius tenen ja controladors disponibles per utilitzar un CD
de Linex o del Knopix. Ambdues distribucions poden arrencar en
l’ordinador desde el lector de Cds sense tenir que tocar els Disc
Dur. Finalment, no s’ha d’oblidar, que és el consumidor qui ha
d’exigir en comprar els equips, que disposin de controladors.
9.-
La implementació pot ser gradual.
Tenim
multitud de programes lliures que poden ser emprats tant en Linux con
en Windows. El canvi pot ser gradual.
Es
pot fer amb un poc d’art, adaptant-se a les possibilitats de cada cas
en concret. Per exemple, és possible començar per
instal·lar l’OpenOffice per a Windows, amb l’avantatge
econòmic que això representa en front del MS Office, i
afegir-li algunes aplicacions més, com el Mozilla (que conté
un navegador, client de correu i xat). Mozilla és notablement
més segur que el seu equivalent de Microsoft, Internet
Explorer i Outlook. També és possible emprar el
Kdevelop per ensenyar a programar en C++. L’adaptació al
Programari Lliure que segueixin els professor pot servir d’exemple
per als seus alumnes als seus propis ordinadors a cada i
d’experiència per respondre als dubtes que vagin sorgint, la
informàtica de l’institut no té per què ser un
món separat de la informàtica de casa.
Quan s’instal·la el sistema
operatiu Linux, aquest no elimina l’arrenc de Windows. Se pot
particionar el disc dur i instal·lar Linux en una de les
divisions per què arranqui quan sigui seleccionat i sense
pertorbar el què tenguem a les altres. D’aquesta manera se pot
ensenyar amb els dos sistemes operatius instal·lats en el
mateix ordinador.
Per altra banda, els centres que ho
instal·lin poden plantejar els seus dubtes en els nombrosos
fòrums i llistats de correu. Són molts els que dediquen
temps a ajudar a resoldre dubtes, forma part del nostre model de
desenvolupament. Segur que podran trobar ajuda per poc que cerquin.
La situació actual és
que ja existeixen professors de col·legis i instituts que
volen donar les seves classes emprant el Programari Lliure i que ho
estan intentant. Els alumnes fa temps que mostren curiositat. Per
tant, és el moment per a que les nostres associacions
d’usuraris ajudin a qui estigui donant aquesta passa.
Conclusió:
La meva conclusió és
que aquesta instal·lació és un pas factible,
responsable, econòmicament avantatjos i divulgativament molt
interessant.
Ah! I
necessàri.
Referències:
* Jornades
de Programari Lliure als instituts(6).
L’article sobre les
nostres jornades de Programari Lliure als instituts de Mallorca.
*Eines
a l’aula. Linux en les aules(7).
De la web de l’AEIC (Associació
d’Ensenyants d’informàtica de Catalunya). Els professors
s’estan movent molt per conseguir un ensenyament de qualitat en Linux
a Catalunya. En aquesta pàgina ens ensenyen a programar per a:
Donar d’alta usuaris, administrar espais de disc dur, veure què
es visita en la web, proxy i filtre de continguts i més.
*Suport
Xarxipèlag(8).
Una sèrie d’enllaços
interessant per a diferents aplicacions de Linux a les escoles.
Algunes d’elles: Servidor d’impressió en ordinadors vells,
instal·lació d’OpenOffice, Apache Web Server, emulador
de Windows WINE.
*Software
libre en la enseñanza informática(9).
(Programari Lliure en l’ensenyament d’informàtica)
de
Jesús M. González Barahona. És un document
parescut a aquest, de fa un parell d’anys, publicat en el número
8 de la revista: Todo Linux.
*
La distribució
gnUAMix(10)
La
primera distribució Live-CD (que no fa
falta
instal·lar-la al disc dur) dissenyada
específicament per a la universitat amb el recolçament d’IBM a la Universidad Autónoma de Madrid amb
40000 còpies
repartides entre alumnes i professors.
*.Informe:
Incorporacion del Sistema Educativo a la Sociedad de la Información(11)
(Informe: Incorporació del
Sistema Educatíu a la Societat de la Informació)
El
que més m’agrada de l’informe és la bona selecció
d’apèndix, que enfoquen l’ús del Programari Lliure en
l’educació des de punts molt diferents..
* La
conferència sobre Linux en l’educació(12) de Pedro
Reina(13).
Gràcies a (Laura i zanni) per l’enllaç de
la
seva web(14) (important no oblidar l’apèndix de Pedro Reina en
l’informe de l’anterior referència).
*OFSET(15).
Organization for Free Software in Education and Teaching
(Organització per al Programari Lliure a l’Educació i
l’Ensenyament).
És un projecte per al desenvolupament del
Programari Lliure per a les escoles.
*UNESCO
Free Software Portal(16). (Portal de Programari Lliure de
la UNESCO)
Un portal a on trobar programes per a ús docent
i moltíssims enllaços de molta qualitat. M’ha
impressionat molt.
*Journées
du logiciel libre pour l’éducation(17). (Projecte
K-12Linux)
Excel·lents enllaços a pàgines de
projectes de Programari Lliure a l’educació.
*Journées
du logiciel libre pour l’éducation(17). (Jornades
de Programari Lliure a l’educació)
Impressionat
l’organització que duen sobre aquest tema a França.
Mirau i sorpreneu-vos.
*Educational
Free Software and Savannah Projects(18). (Projectes de
Programari Lliure educacional i Savannah)
Podeu trobar alguns
programes, a mí m’ha agradat molt el GCompris per al meu fill
de quasi 3 anys. N’hi ha per a diferents edats i diferents matèries.
*FreeSoftwareInEducation(19).
(Programari Lliure en l’educació)
Un projecte de
Programari Lliure a l’educació per permetre, advocar i
defendre l’ús del Programari Lliure a les escoles desde les
escoletes fins a la universitat.
*El
Programari Lliure a l’educació(20).
Del seu Wiki he extret
una part dels enllaços. Molt interessant. Un Wiki és un
lloc web on es poden afegir document i col·laborar en un tema.
*“Software
libre y educación”, posibilidades, ventajas y otras
cosas…(21)(programari lliure a
l’educació, possibilitats, aventatges i altres
coses…)
D’Idalo Pablo Díaz
de Santa Fe. Un document també de fa uns dos anys que analitza
les possibilitats que tenen allà. Òbviament està
descartada la compra de llicències.
*Software
Libre en la educación(22).(Programari
Lliure a l’educació)
Ponència d’Eloy R. Sanz sobre
el Programari Lliure a l’educació (als cicles formatius).
Congrés de la Família Professional d’Informàtica.
Torremolinos, novembre 2000.
*Software
Libre en la Educación(23).(Programari
lliure a l’educació)
Wiki d’Hispalinux amb molta
informació, com per exemple material existent per donar
assignatures, llistats de correus, etc. També es pot trobar
informació referent a ciència i a enginyeria a
SourceForge(24).
*Metadistro-Pequelin(25).
Una molt bona distribució del tipus Live-CD especificament dedicada a
la
educació amb un éxit de participació impresionant.
*Curso
de introducción al Unix con Linux de la UNED(26).(Curs
d’introducció a l’Unix amb Linux de la UNED).
O el Curs
a la creació de recursos Internet i web amb Linux(27) que
encara que no sigui per a instituts no deixa de ser ensenyament i a
més d’un li pot interessar el què està fent la
UNED.
*Migrar
con Confianza desde los Servidores Microsoft Windows a UNIX/Linux(28).
(Migrar amb comfiança desde els Servidors Microsoft Windows
a UNIX/Linux)
Informació Estratègica per Executius i
Directius de TI. Libro blanco per Jon C. LeBlanc. Segons s’explica:
“Estos documentos… claros, breves, imparciales y efectivos
para migrar … a UNIX/Linux”.
*Como
convencer a Hasefrochianos que usen Mozilla(29). (Com convèncer
a “Hasefrochianos” que usin Mozilla).
Arguments en
favor d’usar el Mozilla a Windows, una de les primeres passes per
usar el Programari Lliure. “Hasefrochianos” és un
pseudònim donat als usuaris de Windows.
*MIT
Open Source Home Page(30). (Pàgina
de codi obert del MIT)
Del MIT, més
que destacar programes que ells hagin alliberat, que serveixin de
recolzament a l’ensenyament, el què més m’ha cridat
l’atenció és sobretot el MIT
OpenCourseWare(31) a on se poden trobar els cursos que donen amb
exàmens, exercicis i de tot de 30 matèries que van
desde Aeronàutica i Astronàutica, a Escriptura i
Estudis Humanístics, passant per Econòmiques,
Literatura, Matemàtiques i Ciències Polítiques.
*Dpt.
de Ciències Matemàtiques i Informàtica de la
UIB(32).
Si s’anomena al MIT, és inevitable anomenar a
l’UIB, que dóna suport al servidor de BULMA(33).
En part gràcies a aquest suport, deuen existir poques persones
amants hispanoparlants del món Linux que no hagin visitat les
nostres pàgines. També ens ajudaren alguns professors
d’aquest departament donant unes quantes de les conferències
de les Jornades
de Programari Lliure(34).
En
especial he de fer referència al meu director de projecte
final de carrera el Dr. Ricardo Galli per la cita del Catedràtic
Llorenç Valverde “el Programari Libre es el únic
que pot ser nomenat Programari Científic.”
*Respostes
del Congresista Edgar Villanueva Nuñez a Microsoft Corp. del
Perú(35).
Si parlam de
Microsoft i d’arguments i raons en favor del Programari Lliure
no poden faltar les respostes del congressista davant d’aquesta Carta
de Microsoft(36). És d’obligada lectura.
El llibre La pastilla roja(37) de Alfredo Romero i Juantomas García.
Te una petita recopilació de enllaços de educació
*Skolelinux(38). Una distribució amb tot el necesari per les col·legis. (thin-clients, servers, programes educatius, programes per profesors…)
Aquest
article ha estat publicat a la web de
BULMA(33), on podreu
deixar comentaris amb les vostres idees, opinions i experiències.
Gràcies
a Eloy Anguiano (de gnUAMix(39), profesor), Inti Garces
Vernier ( Metadistro-Pequelin(40)), Pau Cabot (professor), a Benjamí Villoslada, Carles
Pina, Alejandro Exojo i a la meva preciosa esposa Xesca
(professora) per les seves revisions, idees i als tres darrers per
ajudar-me en la traducció.
Nota: Aquest article està publicat a la revista Pissarra d’aquest mes, però per problemes de comunicació tenen la versió inicial.
Encara diu que soc el tresorer de Bulma i no tenen les imatges ni les aportacions que després vaig començar a cercar, culpa meva per
no dir res en molt de temps. Ho sento.Lista de enlaces de este artículo:
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1987 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.