(1)
Cap dels avantatges del programari lliure quedarà sense tractament a través de més d’una vintena d’actes repartits entre conferències, tallers i presentacions. Destaquen la visita d’en Martin Michlmayr, actual Debian Project Leader (DPL) i l’actuació de Xavier de Blas amb el seu Linuxshow, un espectacle per il·lustrar que la informàtica lliure complicada ni freda.
Els dies 21 i 22 Campos es
convertirà en la capital del programari
lliure a l’estat. Tècnics, usuaris i analistes presentaran les
seves conferències i tallers pràctics on els
assistents podran experimentar i aprendre amb programes com OpenOffice.org(2) i
ordinadors amb GNU/Linux instal·lat. Empreses
capdavanteres del sector informàtic explicaran perquè
s’han decantat
pel programari lliure i en promocionen decididament l’ús massiu.
Les
conferències es podran seguir per Internet, al web oficial de
les
Jornades (http://jornades.bulma.net(3))
des d’on s’emetrà àudio junt a imatges a temps real dels
esdeveniments.
Els actes del divendres 21 tractaran
sobre el programari lliure a l’ensenyament, administració i
indústria informàtica local. També
s’analitzaran les oportunitats que el progrmari lliure dóna a
les llengues minoritzades.
El segon dia, dissabte 22,
servirà per aprofundir en alguns programes lliures
específics.
S’analitzaran utilitats que permeten fer front, amb
consistència, a
reptes presents qualsevol instal·lació moderna, tant
domèstica com
empresarial: correu fems, virus, seguretat, productivitat i
qualitat en programari. Empreses i informàtics analitzaran i
experimentaran sobre el fàcil i rendible que és crear
i modificar programes amb llenguatges moderns i potents.
Les Jornades es clausuraran amb l’espectacle
Linuxshow, a càrrec de Xavier de Blas. Tal com el descriu
l’autor al seu web (http://www.xdeblas.com(4)) «El
ponent crea un reclam per a que moltes persones s’interessin pel
programari lliure, entenent que la computació es converteix en
un saber
que ha de ser discernit no només per informàtics,
sinó també per
intel·lectuals, filòsofs, sociòlegs,
polítics, educadors i, perquè no,
artistes que sempre han disposat d’un paper crític necessari en
qualsevol societat». En aquest cas, en la Societat de la
Informació i el Coneixement.
Els tallers serviran per posar en
pràctica l’explicat a les conferències. El taller d’OpenOffice.org(2)
permetrà aprendre i veure en directe detalls d’aquest programa
obert
que s’està començant a ensenyar a moltes escoles de les
Illes Balears.
Tallers basats en algunes distribucions, com SuSE(5),
mostraran quan senzill que és instal·lar i usar
GNU/Linux. Els usuaris
més avançats també trobaran tallers que tractaran
temes que van des del
Kernel de Linux fins a la programació.
El patrocini de l’Ajuntament de Campos(6)
i la col·laboració de l’UIB(7), a través
del Centre Universitari de Campos, han fet possible que les Jornades,
organitzades per l’associació BULMA(8), es celebrin al
marc del Casal Ca’n Per Ignasi, situat al centre de la Vila.
Tot plegat estarà presentat per
professionals locals d’informàtica, professors de l’UIB, membres
de l’associació BULMA(8) i sis membres
destacats de la comunitat del programari lliure, convidats
gràcies al patrocini de la Fundació IBIT(9) i GIT Consultors(10).
Com arribar-hi?
Al web oficial(3)
trobaras horaris d’autobusos, una forma d’aconseguir transport
compartit i plànols.
Allotjament
Al Wiki hi ha unaborsa d’ofertes i demandes(11)
d’allotjament a cases particulars. També hi trobaras una
relació d’establiments prop de Campos.
Convidats
-
Xavier de
Blas (Barcelona). Professor a la Facultat de Psicologia i
Ciències de
l’Educació i l’Esport Blanquerna, de l’Universitat Ramon Llull.- http://www.xdeblas.com(4)
- Material gràfic
disponible a http://www.xdeblas.com/linuxshow/(12)
-
Ismael Fanlo (Barcelona).
Professor de programes ofimàtics i una autoritat en quant amb
l’ús i ensenyament d’OpenOffice.org(2). -
Oriol Ferràn
(Barcelona). Secretari de la Societat de la Informació i
Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya i l’impulsor de la
migració a programari lliure de l’administració catalana. -
Rafael Griman. Technical Sales
Manager de SuSE Linux AG. -
Pere Martínez. Responsable
de Negoci de Novell Spain a Catalunya, València i País
Basc. -
Martin
Michlmayr (Regne Unit). L’actual líder electe del projecte
Debian, una
de les distribucions més populars de GNU/Linux que ha servit de
base
per crear les distribucions Linex i Guadalinex, impulsades pels governs
d’Extremadura i Andalusia. -
Pedro Reina
(Madrid). Professor de Matemàtiques a l’Ensenyament Secundari i
expert
reconegut en l’ensenyament de programari lliure.- http://www.pedroreina.org(17)
- Material gràfic de la
conferència disponible a http://pedroreina.org/curso/sles/(18)
Conferenciants locals
- Bernat Cabezas (Palma). Enginyer
Tècnic en Informàtica de Sistemes. - Guillem Cantallops (Palma).
- Tomeu Capó (Sa Pobla).
-
Dr. Ricardo
Galli (Palma). Doctor i Enginyer en Informàtica. Professor del
Dept. de
Matemàtiques i Informàtica de la UIB des de 1992. Ha
escrit més de 40
publicacions científiques nacionals i internacionals i
capítols de
llibres. - Celso González (Palma).
Analista-programador
especialitzat en informàtica de gestió per al sector de
la mitjana i
gran empresa. Administrador d’equips GNU/Linux. - Xisco Lladó (Palma). Professional
independent
dedicat a l’assessorament i manteniment informàtic dins la
petita i
mitjana empresa i a la formació. Col.laborador al programa
radiofònic
“Des de la Xarxa” de Ràdio Jove, centrat a l’anàlisi de
les noves
tecnologies de la informació, amb especial divulgació de
les bondats
del programari lliure. - Albert Mainzer (Palma). Empleat de la xarxa
comercial d’una entitat financera illenca, va mantenir un BBS de la
xarxa ?(21)FidoNet
entre els anys 1993 i 1997. Fou un dels responsables tècnics de
la
informatització i implantació d’un sistema
telemàtic a la FEBA
(Federació de Banca i Estalvi) de CC.OO., ara COMFIA, entre els
anys
1994 i 1997. - Víctor Marimón (Palma).
-
Pere Joan Planes (Palma).
Director de la Fundació IBIT. - Kiko Piris (Palma). Enginyer
informàtic per la
UIB. Actualment treballa com a administrador de sistemes i de xarxa (i
analista/programador). Amb experiència treballant al sector
bancari com
a analista i programador. Interessat i coneixedor del món de la
seguretat informàtica. Membre de Bulma i col.laborador actiu al
moviment opensource. -
Miquel Piulats (Palma). Membre de
Softcatalà. - Giles Antonio Radford.
-
Gabriel Soler (Palma). Director
de GIT Consultors. -
Joan Miquel
Torres (Palma). Tècnic superior en desenvolupament de productes
electrònics. Programador d’aplicacions de gestió en web.
Participant
del projecte Bulmagés i d’altres projectes de programari lliure.
Alguns
propis com l’aplicatiu d’anàlisi de Bases de Dades ERM-Navigator
(http://bulma.net/~joanmi/erm-nav(25)) -
Dr. Llorenç Valverde
(Palma). Catedràtic del Departament de Matemàtiques i
Informàtica de l’UIB. -
Benjamí
Villoslada (Sineu). Analista-programador especialitzat en programari de
gestió per a empreses i Internet, instal·lació i
administració de
servidors. També col·labra amb la premsa especialitzada
en les
tecnologies de la informació i la ràdio (actualment al
programa Mallorca en Xarxa(28), d’Ona
Mallorca).
El programari lliure
Està revolucionant el sector per mor dels
clars
avantatges que suposa pels usuaris, empreses, administració,
ensenyament i professionals de la informàtica. Els seus quatre
principis fonamentals són la raó de l’èxit:
restriccions.
s’adapti a les nostres necessitats.
i repartir-les sense cap límit.
per millorar el seu programari privatiu. El programari lliure
només pot ser lliure.
Aquestes regles permeten –i estan provocant–
el creixement exponencial del programari lliure, perquè circula
i es
millora constantment sense restriccions.
La informàtica s’està convertint
en una eina
bàsica per estudiar i treballar a la Societat de la
Informació. Els
usuaris, cada pic més informats i formats, se n’adonen dels
problemes
del programari privatiu. Han de pagar per llicències que
només donen
dret a usar el programa, però devall fortes restriccions, com la
necessitat de pagar una llicència per cada ordinador encara que
no es
facin servir simultàniament. A l’hora de rebre serveis,
només l’autor
pot modificar els programes privatius, cosa que dificulta la llibertat
per escollir proveïdor –indispensable per a mantenir la
competència
que millora el servei. Només l’autor de programari privatiu pot
donar
serveis avançats, perquè ningú més
té accés a detalls tècnics del
programa gelosament guardats com a secrets industrials.
Tot plegat explica els forts monopolis i la
globalització al sector del programari privatiu. És just
el que vol
desbaratar el programari lliure. Ho fa de la única manera
possible per
no convertir-se en una empresa susceptible de ser comprada per la
multinacional informàtica de torn: els programes lliures es
desenvolupen gràcies a la col·laboració de milers
de professionals
voluntaris d’arreu, aportacions econòmiques de fundacions i de
la
indústria interessada en la diversitat. Els usuaris finals
sovint fan
el control de qualitat i envien suggeriments. No és el producte
d’una
empresa formal, però es tracta de la factoria de programari
més ben
dotada de recursos tècnics i humans.
La natura oberta del que fabriquen, la
fàcil
circulació del programari lliure través de les xarxes,
permet que la
indústria informàtica local (i internacional, com IBM,
Novell o Red
Hat) estigui ben proveïda i documentada per poder vendre serveis
basats
en programari lliure. Els quatre principis lleven importància al
programari com a producte, però permeten cobrar pel coneixement
que
comporta: les modificacions i adaptacions, que inclouen suport, fins i
tot manuals, són algunes de les fonts de negoci al voltant del
programari lliure, que només té de franc la
llicència, això que es
reclama per cada còpia de programari privatiu (per exemple,
Microsoft
Office). Que empreses legalment constituïdes puguin donar suport i
fer-ne negoci també és una garantia addicional pels
usuaris que així ho
vulguin.
Dins aquest l’entramat, els grups locals
són una
figura fonamental per apropar el programari lliure a la realitat de
cada lloc. BULMA és un grup local balear d’usuaris destacat, a
nivell
europeu i pioner a l’estat espanyol.Lista de enlaces de este artículo:
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2030 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.