Si teniu una BIOS antiga i un disc dur de més de 32GB que aquesta no
soporta i, per tant, n’heu de “limitar la capacitat a 32GB” encara podeu fer
servir la resta per posar-li Linux 😉

Evidentment és molt millor posar-li a tot sencer… Però si vos toca fer
de “pringao joutu” és l’excusa perfecta perque no vos puguin dir que no a posar Linux 😉
…i si no que es cerquin un altre pringat!!! (time to get hard) ;-P

Sí, sí: Ho heu llegit bé i no ho he dit jo sino ni més ni menys que la
mateixísima Hasecorp!!

Vaja… això és el que em diu l’FDISK del seu DOS… ;-O

Explicació: Resulta que hi ha una gran quantitat de BIOS antigues
que no poden adreçar discs de més de 32GB. Com que la BIOS és una cosa antiga
que encara adreça els discs en CARA/CILINDRE/SECTOR molts de fabricants
han optat per incloure un pontet (jumper) als seus discs durs que, si es pontetja,
fa que aquest reporti una quantitat de cilindres inferior a la BIOS de manera
que, automàticament, el càlcul de la capacitat del disc (i la capacitat adreçable per
la BIOS) queda reduït automàgicament a 32GB.

Per tant el DOS mai farà servir el tros de disc que queda més enllà
d’aquest cilindre. Però a un Sistema Operatiu dDDC (de Després De Crist) això
li és igual perque aquest mode d’adreçament va deixar d’utilitzar-se a principis
segle passat.

L’únic problema que podem tenir és el carregador del S.O. que, com
necessita de la BIOS per accedir al disc no podrà adreçar la part “no visible”
d’aquest.

Per això hem de tenir cura a l’hora de crear la partició de l’engendre en
qüestió de deixar un poc d’espaï per a la clàssica partició
/boot o, si
estau intentant aprofitar el que queda d’un disc dur ja tudat: reduïr la
partició existent utilitzant del tipus parted, partition magic (comercial), etc…

Per a discs “verges” la manera més “dirècta” (encara que no la més ràpida)
és utilitzar el cutre FDISK del DOS per fer la partició del Hasefroch i de
/boot. D’aquesta manera ens asseguram de no equivocar-nos i passar-nos del
límit que aquesta “tecnologia” pot accedir. Sempre podem aprofitar mentres
el FDISK es dedica a comptar els cilindres un parell de vegades (com dient “mirau!
sé comptar!!” ;XD) per anar fer un cafetet… 😉

Si posam el cafè al foc quan comença a comptar després, un cop acaba i li
diem que _NO_ volem “utilizar todo el tamaño disponible para particion DOS”
(o una cosa així) segur que el cafè ja està fet i podem anar a beure’l mentres compta
de nou.

Un cop acabi ens demanarà (a la fí!!) quin tamany de partició volem (ens
mostrarà un valor per defecte que, segons ell, és el “100%” del disc). Modificarem
aquest valor al tamany desitjat i repetirem el procés per la partició que volem utilitzar
per /boot (a la que ja no caldrà modificar el valor que dona: aquesta era la gràcia). I,
finalment, hem de recordar-nos de fer el “establecer la particion activa” perque
si no li has dit que podia tudar tot el disc dur per ell s’enfada i ja no ho fa
putomaticament :-O (Establim la de DOS perque si no no arrancarà el Hase fins
que instalem lilo o grub).

Després, quan tenguem un Sistema Operatiu en marxa, només
hem de canviar el tipus de la partició destinada a /boot i crear la de Linux (/).
amb l’fdisk. La resta ja la sabeu 🙂

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1704 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.