El fundador del moviment del programari lliure i del projecte GNU,
Richard Stallman farà una conferència a Palma el proper dilluns dia 12 de juliol de 2004.
El programari (software) lliure es distingeix del programari propietari o privatiu per la metodologia emprada en la seva elaboració i pels principis ètics que presideixen la tasca de les persones que el fan i de les que l’empren. El coneixement, en totes les seves formes, és patrimoni de la humanitat i ha de ser compartit lliurement. Actualment, el programari lliure ha esdevingut la única alternativa viable per a aprofitar a nivell local i regional tots els beneficis que la societat de la informació i del coneixement ofereix.
Richard Stallman és el fundador del moviment del Programari Lliure, el
projecte GNU i la Free Software Foundation. Ell ha estat
l’inventor del concepte copyleft i de la llicencia de
programari lliure mes utilitzada, la GPL o General Public License.
Diu Stallman que «la missió de la ciència i de la
tècnica és generar informació útil per a
tothom i que, per consegüent, amagar aquesta informació
és immoral i contrari a l’ètica». Un bon dia les
empreses fabricants de programari varen començar a imposar
acords de confidencialitat també en el seu àmbit
professional de programador informàtic al laboratori
d’Intel·ligència Artificial del MIT i això li va
certificar la mort de la seva comunitat laboral, formada per aquells
tècnics que tenien com a feina fer que els ordinadors
funcionessin. Aquesta comunitat basava la seva tasca en l’intercanvi
d’informació i de coneixements i l’esperit de col·laboració
entre tots els involucrats, una metodologia que, per cert, és
la mateixa que van seguir els autèntics creadors dels
ordinadors personals i els d’Internet. És així que
Stallman es va veure obligat a haver d’escollir entre haver
d’acceptar signar acords de confidencialitat o deixar la seva feina.
Va veure clar que si acceptava passar pel tub, hauria de dedicar la
seva vida a participar en una tasca que, per mor del secretisme,
serviria per construir muralles per dividir la gent i va entendre que
no podria suportar la vergonya. Per això va decidir de fer un
sistema que tothom podria fer servir lliurement i que tothom podria
modificar i adaptar al seu gust i necessitats, és a dir, que
seria lliure, en contraposició als altres que alguns anomenam
propietaris i que ell anomena -amb una correcció filològica
més que notable- privatius. Amb el diccionari a la mà,
queda palès l’encert de l’adjectiu, ja que una cosa és
dita privativa si «causa privació», i efectivament
el programari propietari és privatiu perquè priva els
seus usuaris de gaudir de les llibertats que el programari lliure els
dóna: la del control total del seu ordinador i la d’ajudar-se
a si mateixos i a la resta del món, entre d’altres. Per
difícil que pugui semblar, aquestes són algunes de les
privacions a les quals està sotmès qualsevol usuari de
programari privatiu, per car que l’hagi pogut pagar.
En
un to molt pausat, propi d’algú que fa servir una llengua que
no és la seva habitual, tot i que la coneix molt bé,
Stallman explicarà, en castellà, les vicissituds que el
varen dur a crear el sistema GNU i, per consegüent el programari
lliure. De bon començament avisa que la el seu no és un
discurs tècnic sinó que es tracta d’un discurs
ètic, social i polític. Més enllà de la
seva imatge de profeta, cabells llargs i barba generosa, el seu
exemple d’integritat moral, responsabilitat professional, constància
i esperit lliure, corresponen justament a algú que ha fet
professió d’una causa que ell -i amb ell milions de persones
arreu del món- consideren justa. Només amb les
qualitats mostrades per Stallman amb el seu exemple és
possible resistir -i qui sap si vèncer- les perverses formes
del mal representades i conduïdes per algunes de les formes més
sinistres de la mundialització i del pensament únic. I
és que Richard Stallman demostra que en el món de la
tecnologia també tenen sentit conceptes com ètica,
llibertat, creativitat, responsabilitat i integritat. Un sentit que
és exactament igual al que tenen aquests mateixos conceptes en
qualsevol altre àmbit ja que, òbviament, es refereixen
sempre a persones i no a màquines o a objectes.
D’un article d’en Llorenç Valverde
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2054 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.