La màgia de saber vendre massivament, imposant-la, una cosa que no necessitem
i a més fa nosa per avançar: el Windows.
Com diu en Neal Stephenson, al seu «In
the Beginning was the Command Line», vendre sistemes operatius és
una idea «rara i fantàstica». Digne de mags.
Però la màgia sol tenir trampa. En aquest cas, el truc està
en aprofitar la ignorància bítica dels consumidors i els interessos
inconfessables d’alguns que manen.
No conec a ningú que entengui d’informàtica a qui li agradi el
Windows. Ni a cap amic de les comissions interessat en productes bons i barats.
D’això (i més coses) vam parlar el dimecres 5 de desembre al
programa Des de la Xarxa, de Ràdio
Jove. El convidat és en Cecili
Buele, diputat pel PSM al Parlament de les Illes
Balears.
Per si dubtau si l’heu d’escoltar
o no, us avancem una frase: «La Universitat ha estat, és encara,
una punta de llança de la penetració de la Societat de la Informació
a aquesta terra. Ignorar això és un insult d’una magnitud increïble.
Quan el Sr. Aznar encara devia cantar el Cara al Sol –no fa gaire que el cantava–
naltros ja fèiem anar el correu electrònic».
Però tornant a la màgia, llegiu també l’article «Cosemari
i la màgia de Harry Gater» publicat al Diari
de Balears. El copiam a continuació perquè al web del diari
només estarà en línia set dies.
Diari de Balears, secció Opinió, dimecres 5 de desembre del
2001.
Cosemari i la màgia de Harry Gater
Llorenç Valverde
Que el govern del PP li té ben jurada a la Universitat pública espanyola
és un fet que havia quedat ben palès amb la desafortunada, terrible
i temible LOU, la llei orgànica d’universitats. Però poques persones
havien pogut arribar a imaginar que el grau de tírria pogués arribar
als límits que mostra l’acord signat el passat dilluns entre una institució
financera, Microsoft i el ministeri contra la Ciència i la Tecnologia,
amb la benedicció suprema del gran i únic líder. Aquest acord,
emmarcat en el pla InfoXXI, vendria a deixar la incorporació a la societat
de la informació de la universitat i universitaris espanyols i sud-americans
en mans del programari de Microsoft, amb el finançament del banc signant
de l’acord. Afortunadament, aquesta incorporació ja ha començat,
i a bon ritme, fa estona a la majoria d’universitats d’arreu de l’estat, per la
qual cosa, des dels àmbits universitaris, hom havia optat per no donar
ni gaire importància ni gaire rellevància a la fantasmada del pla
InfoXXI. Fet i fet, ara és un bon moment per recordar que una de les poques
accions conegudes d’aquest pla, consistent en un ambiciosa campanya de formació
dels ciutadans en les tecnologies de la informació, va haver de ser posposat
per al proper any, no sé si per manca de recursos econòmics o per
manca d’empreses disposades a dur-lo endavant. Una campanya que, per estimular
l’interès del públic en general, preveia que els interessats a rebre
aquesta formació paguessin una quantitat simbòlica que, en qualsevol
cas, no serà tan simbòlica com la previsible aportació de
Microsoft a aquest conveni que, segons tots els indicis, consistirà únicament
i exclusiva a dotar del seu programari els ordinadors, vint per universitat, que
han de formar les aules d’accés a Internet previstes a l’acord, unes aules
que, segons sembla, essencialment, dependran dels diners que posin les universitats,
de la mateixa manera que els estudiants que vulguin ordinadors els hauran de pagar,
això sí, diuen que a un interès raonable.
La màgia de Harry Gater sí que és espectacular, ja que
no només aconsegueix colar-se de bades a les universitats, si no que a
més, fa que siguin uns altres el que paguin la broma. Cal no oblidar, per
altra banda, que els ambients universitaris és un dels llocs on, de cada
vegada més, s’hi van assentant els focus de resistència activa contra
la omnipresència d’un programari que no aconsegueix, per més estès
que estigui, llevar-se del damunt la imatge de barroer i mal fet que el caracteritza.
Si la ministra del Castillo ha mostrat un considerable grau de menyspreu envers
la universitat amb la seva LOU, la senyora Birulés, amb la presència
d’en Cosemari, no ha volgut quedar enrere amb la signatura amb bombo i platerets
d’aquest acord. Per altra banda, resulta difícil imaginar una mostra de
major servilisme d’un president de govern envers el que no deixa de ser el cappare
d’una empresa que ha estat inculpada judicialment de pràctiques abusives
en el seu lloc d’origen i que, aquí a la Unió Europea, té
un expedient obert per la mateixa raó. No importa tenir gaires llums per
vaticinar que aquest expedient serà resolt favorablement pels interessos
de Microsoft durant la propera presidència espanyola de la Unió
Europea, un fet que no deu ser gens aliè a les aferrades, besades i fotografies
del passat dilluns. Aquests dies, des de la comunitat que malda per tirar endavant
una opció de programari lliure i obert, s’han deixat sentir dures veus
de crítica i queixa envers aquest acord que, segons diuen ben encertadament,
a més d’innecessari, l’única cosa que fa és augmentar la
nostra dependència en un sector tan estratègic com el de les tecnologies
de la informació, tot això sense tenir en compte el que hi pot haver
de malversació d’uns cabals públics que semblen destinats a engreixar
el compte de beneficis d’una empresa privada i estrangera. En resum, si la incorporació
de les universitats a la societat de la informació ha de dependre en exclusiva
de les tafarres i abusos del senyor Gater, el panorama que ens espera no és
gaire afalagador, ara que, ben mirat, tampoc no calia esperar gran cosa ni dels
uns, els que tenen uns interessos econòmics ben clars, ni dels altres,
encaparrats a sortir a tota quanta foto i televisió hi ha en el món,
encara que només siguin quatre escadussers minuts. Tanmateix, com que no
tot ha de ser negatiu, l’acord amb Microsoft, com la LOU, ha tengut un efecte
ben positiu i que no és altre que destapar tota una guarda d’indocumentats
que han opinat sobre una cosa i sobre l’altra posant de manifest una ignorància
superba que, sobretot en el cas de la universitat, moltes vegades, només
pot ser explicada a partir d’inconfessables rancúnies i frustracions amagades.
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1045 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.