Els ordinadors són el suport actual i futur de la cultura i el coneixement
de la humanitat. Els podem deixar en mans de només una empresa?
Aquest article de Los Angeles Times ens recorda que potser estem fent un disbarat:
http://www.latimes.com/la-082401balzar.story
Les nostres eines han evolucionat des de les primeres pintures rupestres, passant
per les escriptures sobre pedra, papirs, plomes, màquines d’escriure
i ara el PC.
En tota la història de la humanitat, aquest és el primer pic
que l’eina del moment té un propietari únic
al planeta. Hi ha més alternatives, com ara el Linux, però encara
són minoritàries.
En comptes d’augmentar la diversitat, els darrers anys només hem vist
com els productes de Microsoft, com l’Office, l’Explorer i l’Outlook han anat
substituint tots els programes alternatius.
El navegador Netscape ha acabat en no-res perquè
els usuaris nous de Windows i Internet ja es troben el Microsoft Internet Explorer
instal·lat als seus ordinadors. No cerquen més i això neutralitza
qualsevol competència.
El procés de selecció no sempre ha estat basat en la igualtat
de condicions dels competidors. Microsoft ha fet servir el seu sistema operatiu,
d’us massiu, per aclaparar-ho tot poc a poc.
El sistema s’ha convertit en una eina massiva perquè és fàcil
de copiar i ve preinstal·lat en tots els PC. Hi ve perquè les
condicions de distribució de Microsoft amb els fabricants són
duríssimes i no deixen marge a ningú més. Els fabricants
les accepten perquè ja és massa tard per tornar enrere. La història
recent de la informàtica està carregada de petits-grans errors
d’uns fabricants que guanyaven molts doblers amb les màquines i deixaven
a Microsoft el sistema operatiu.
El resultat és que ara Windows és indispensable com a característica
a qualsevol PC. Els usuaris nous el demanen perquè veuen que és
el que té tothom. I quan no coneixes una cosa —i més si et
fa mandra perquè és massa complicat—, fas el mateix que el
veïnat.
Rebre per correu electrònic documents escrits en Word o presentacions
en PowerPoint, ha fet que milions de persones aconseguissin aquests programes
per accedir a la informació. El primer problema està en que algú
distribueixi escrits fets amb Word esperant que tothom el tingui. Però
no passa només amb els particulars. A les bases d’un concurs literari
patrocinat per una televisió pública (TV3), la Generalitat de
Catalunya i Edicions 62, hi podem llegir coses com ara aquesta:
«Els originals s’enviaran per correu electrònic, a l’adreça:
[email protected], adjuntant el fitxer (Microsoft Word). Es farà
constar el nom, l’adreça, el telèfon, el correu electrònic,
una fotografia (opcional) i una breu ressenya biogràfica».
(Concurs Relats de TV3)
Perquè hi ha aquesta impressió general de que tothom té
Office i Word, un producte de Microsoft que val molts doblers? Amb Windows també
es poden fer escrits amb altres programes, alguns gratuïts. Però
passa que fins ara Microsoft no ha posat grans entrebancs perquè els
usuaris domèstics fessin servir Word sense comprar-lo. Eren fàcils
de copiar i instal·lar.
Ara que Microsoft té el 90% del mercat i han creat una dependència,
ai! Ara sí que estan preparant proteccions dures per cobrar-ho absolutament
tot. Les podien haver creat fa 10 anys, però aleshores no interessava.
Si a casa tenim dos ordinadors, ben aviat haurem de comprar un Windows XP i un Office per
cadascun. Si tot continua com fins ara, no quedarà més remei que firar-se per emprar les noves generacions de PCs i accedir a les noves tecnologies i formes de publicar.
Microsoft marca el ritme: Com ha passat fins ara amb els Windows 3, 95, 98
i els seus respectius Office, les versions velles no aniran bé damunt
el Windows XP i caldrà actualitzar-se comprant els nous productes.
És el primer avis de que aviat no serà tant fàcil tenir
ordinadors sense gastar-se una fortuna cada poc temps. Les eines per accedir
a la cultura i al coneixement costaran massa doblers. Amb les noves proteccions,
només s’ho podran permetre les butxaques més amples —o qui
sabi com emprar les eines de desprotecció fetes pels hackers.
Tot plegat és una pràctica comercial més, res a dir…
però ens convé que sigui així?
Podem evitar-ho, si volem.
Gràcies a milers d’informàtcs que treballen en el
software lliure i Linux, ara ja es pot tenir sofwtare alternatiu, sense
limitacions, i no trobar res a faltar. Aquí en teniu un exemple.
Tot plegat és molt nou; ens falta la cultura dels bits. Des dels errors
dels fabricants fins als tics dels usuaris, tots en som un poc responsables.
Però el preocupant, la paradoxa, és que aquesta manca de cultura
informàtica pot convertir-se en un gran entrebanc per accedir a la resta.
La bona noticia és que encara hi som a temps.
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=827 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.