Tots estarem d’acord que per Linux hi ha una mancança de programes de gestió. En aquest article vull posar el meu granet d’arena per a que això deixi de ser així. Per això intentaré exposar-vos les meves idees damunt una configuració de programari que permet realitzar programació de gestió Linux fent servir sols eines lliures.
Programari de gestió
Entenem com a programari de gestió aquell que serveix a les empreses per
dur l’administració del seu negoci. Podem trobar-nos programes molt
especialitzats, com gestions comercials adaptades a cada negoci, o una gestió
hotelera, o programes més o manco genèrics com la comptabilitat i la
facturació.
A l’hora de fer un programa de gestió ens hem de plantejar que normalment
els nostres usuaris no seran informàtics i per tant hem de fer que les coses
sian el més senzilles possibles. Això vol dir tenir molta cura amb la
interfície d’usuari, aquesta ha de ser agradable, senzilla d’utilitzar i tan
adaptada a les normes CUA com sigui possible.
Dins l’aspecte més tècnic els programes de gestió normalment no destaquen
per tenir algorismes complexos ni necessitar una gran potència de càlcul.
Són, però programes que poden canviar molt al llarg del temps i per tant hem
de programar tenint en ment que haurem de retocar el programa moltes vegades
afegint nova funcionalitat o canviant la que ja hi ha.
Per una altra banda, i això és especialment cert en les gestions a mida
l’usuari no té molt clar el que vol i és important poder posar-li davant un
programa de test el més aviat possible per tal que es puguin anar fent les
modificacions en els cicles inicials del desenvolupament.
Per acabar, no podem deixar de parlar d’allò que realment substenta un
programari de gestió: les dades. És important disposar d’un sistema
d’amagtzematge de dades fiable, estable i el més ràpid possible. Les dades
són la vida d’un negoci i hem d’anar amb molta cura a l’hora d’elegir el
sistema que millor li vagi al nostre posible client/usuari.A més aquestes
dades s’han de poder treure de mil i una maneres del sistema, ja que la
informació no ens serviria de res si no podem manipular-la per obtenir
estadístiques i informes.
Requisits del sistema
Ja hem vist les necessitats que tenim a l’hora de fer un programa de gestió.
Això en termes de programari se traduïria les seguents característiques:
A la part de l’aplicatiu
- Necessitat d’una interfície gràfica i de programari i/o llibreries que
ens permetin generar-la - Necessitad d’un llenguatge de programació que permeti un prototipat ràpid.
- Elecció d’una base de dades
- Necessitat de generar informes i estadístiques
En la part del programador
- El llenguatge de programació, les llibreries i la base de dades
que triem hauran de tenir bona documentació. - Hem de disposar d’eines gràfiques, tant per a la
representació de les nostres idees, com per a la creació i/o edició dels
elements gràfics de l’aplicació - Necessitarem també crear la documentació del programari, tant
la que entregarem al nostre client com lo nostra interna. Això
implica que necessitam una bona eina per al manteniment de la
documentació. - Finalment, i si som novells en el món de la programació damunt
Linux, ens interessarà que la corba d’aprenentatge del llenguatge i
les llibreries sia el més suau possible.
En la part del client
- Els ordinadors tenen un periode d’amortització d’uns quatre o cinc
anys, així que hem de pensar que el nostre aplicatiu ha de poder funcionar
amb uns requisits de maquinari tals que no impliquin canviar equips de dos
anys d’antiguitat. - La legislació, el negoci, el món canvia. Hem de crear el programa de
tal manera que sigui factible l’adaptació. Això vol dir fugir de codi
ofuscat, documentar, posar comentaris, i algunes vegades sacrificar
l’optimització front a la legibilitat i la facilitat de manteniment.
La meva elecció.
Ara bé aquest punt on tothom hi pot dir la seva, ja que l’elecció d’un entorn de
programació que cumpleixi les característiques abans esmentades moltes vegades
depén de les preferències de cada programador. Aquí teniu la meva elecció amb
les raons que m’han motivat a triar una cosa i no altre.
Llenguatge de programacióPython + C++. El Python és un llenguatge
interpretat, orientat a objectes molt fàcil d’aprendre i utilitzar. Ens permetrà
crear prototips ràpids i superar sense adonar-nos la corba d’aprenentatges.
Podem utilitzar el C/C++ com a llenguatge auxiliar quan necessitem més velocitat
d’execució.
Entorn gràfic
QT 3.x. És un entorn elegant molt ben construït i
relativament senzill de fer anar. KDE 3.0.x el fa servir, la qual cosa ens
dóna les garanties d’estibilitat i potència que necessitam. Existeix un
port per Python i podem fer servier pyuic per a generar el codi la interfície
d’usuari creada fàcilment amb el dissenyador visual que acompanya a aquesta llibreria.
Entorn de desenvolupamentKDevelop. Aquest entorn ens permetrà integrar la
documentació de QT amb la de KDE i Python. L’editor admet la sintaxi de
Python i va força bé a l’hora de programar. Necessitarem normalment un altre
editor per la feina a nivell de consola. Jo faig servir el vim.
Llistat i informes.Reportlab. És una companyia que ha desenvolupat eines i
llibreries per Python entre les que destaquen un excel·lent generador de
documents pdf que ens permetran crear els informes de la nostra aplicació.
Documentació.En aquest punt les meves preferències s’inclinen per
fer servir Latex a pèl, ja que és el que a mi particularment me dona el millor
resultat a l’hora de crear documents extensos amb grans quantitats de captures
de pantalles. Per a fer la tasca un poc més agradosa la meva recomanació és fer
servir KTexMaker2 un editor especialment pensat per Latex. Altres
alternatives com fer servir OpenOffice o altres tipus d’editors visuals no
m’acaben de convèncier, ja que s’acaben tornant inmanejables quan la
documentació que estam generant té un parell de cents de pàgines.
Eines gràfiques.. A més de més que conegut Gimp ens pot resultar molt útil fer
servir Dia un
programa per a la creació de gràfics vectorials que ens permetrà comunicar les
nostres idees molt ràpidament. A més duu incorport un mòdul per a realitzar
diagrames UML que poden ser convertits a codi.
Base de dades.. L’elecció d’una base de dades no és fàcil. Python,
el llenguatge pel que he optat, permet fer servir la majoria de bases de dades
més populars del món lliure. Haurem de sopesar les necessitats del nostres
clients i les nostres preferències a l’hora de triar-ne una. Totes tenen els
seus punts fort i els seus punt febles. Si volem una cosa intermitja, és a dir,
sense la velocitat del MySQL per desenvolupaments web, però un poc més ràpida
que Postgresql, tal volta ens interessarà mirar Firebird.
a mi és un dels motors de bases de dades que més m’agrada.
ConclusionsCada dia surten eines noves de programació i se milloren
les ja existents. Als paràgrefs anteriors n’hem vistes algunes que ens ajudaran
a fer més fàcil el pas cap a la programació de gestió en Linux. L’elecció no és
única i hi ha moltes alternatives a on triar. De totes elles aquesta és la que a
mi personalment m’agrada més.
Tot és discutible, uns trobaran que es pot programar en C ó C++, altres
optaran per Perl, per Gtk o Wx en lloc de QT, fins i tot per alguns
projectes pot ser interessant fer servir altres tipus de bases de dades. El
bo que tenim en Liux és la capacitat d’elecció.
I ara, a programar!
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1438 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.