Els governs volen ser lliures


News.com, un dels diaris més influents
de la Xarxa, explica com
alguns governs s’estan decantant pel software lliure
.

L’article es publicava gairebé al mateix temps que a Bulma explicàvem
que el software obert
és un article de primera necessitat
i dos mesos després que
en Ricardo Galli, a
un altre article
, demanés al Govern de les Illes Balears l’ús
de programes lliures.

En Cecili Buele,
diputat del PSM-Entesa Nacionalista
al Parlament de les Illes Balears, ens ha demanat que redactem una escrit sobre
els avantatges de l’ús de software lliure a l’administració. Ell
s’encarregarà de convertir-la en una proposta parlamentària. L’encàrrec
va sorgir després de la seva participació com a convidat a la
tertúlia setmanal del programa «Des
de la Xarxa» de Ràdio Jove
.

Les propostes que ja estan en marxa usen el terme «software lliure»
per descriure els programes gratuïts que no depenen d’un sol fabricant.
Aquest passat mes de juny, els legisladors de Florència van avisar del
perill que suposava l’ús continuat de software propietari: «la
ciència informàtica de l’estat italià està subjecte
a Microsoft». Els parlaments de França, Alemanya, la Comissió
Europea, Argentina, Brasil, Corea del Sud i la Xina ja han presentat les primeres
propostes i lleis per migrar cap al software lliure.
A Espanya, el parlament de les Illes Canàries va aprovar una resolució
que aparegué publicada al Boletín
Oficial del Parlamento de Canarias del 20 de juliol
:

«El Parlamento de Canarias insta al Gobierno de Canarias a que tome
todas las medidas oportunas para difundir en la sociedad canaria el uso de
sistemas operativos de código libre y en particular contribuya mediante
cursos formativos directos o en colaboración con las corporaciones
locales canarias a dar a conocer los programas de uso más común
gratuitos, que permiten hacerles accesibles a un mayor número de usuarios.
El Parlamento insta al Gobierno a introducir, a través de un proceso
gradual pero sin discontinuidades, esos programas en la propia administración
pública y, en particular, en la educativa como medio m·s efectivo
para su difusión, fomentado mediante becas específicas su uso
por la comunidad universitaria»

L’ensenyament d’informàtica a les escoles està pagat amb doblers
públics i es fa amb productes comprats a Microsoft. Serveix per ensenyar
informàtica, però també per formar futurs clients de Microsoft
—i per comprar Windows per tots els ordinadors de les aules. Es com si
només aprenguéssim a escriure amb una marca de bolígraf
molt car. Perquè saber usar els ordinadors és tant important com
saber escriure.
Els governs europeus gasten 7,8 bilions (americans) de dòlars cada any
en llicencies. La factura pel Brasil —un dels països capdavanters
en la iniciativa de migració— és d’uns 200 milions anyals. Aquestes
xifres no inclouen la despesa en serveis d’instal·lació, manteniment
i programació, que puja 62 bilions a Europa i 1,4 bilions al Brasil. L’ús
de software lliure no elimina la inversió en manteniment i programació,
però sí la important xifra en concepte de llicències; això
és caixes amb CD-ROMs —perquè ja ni tan sols porten manuals.
El software obert té avantatges tècnics. L’accés al codi
del sistema permet solucionar problemes o modificar els programes perquè
treballin millor. Per aconseguir això mateix en el cas de Windows, cal
esperar una nova versió millorada, amb el corresponent
cost de la llicència.
Microsoft qualifica el software lliure com a «càncer» i
un «destructor de la propietat intel·lectual». El portaveu
Ricardo Adame va dir: «La tecnologia ha de competir per mèrits
propis en un mercat lliure. Deixem que els governs avaluï totes les opcions
i prengui una decisió, llavors potser diran ‘hem de pagar per aquest
software, perquè és la millor solució per les nostres necessitats’».
Mentre, el monopoli de Bill Gates amb seu a Redmond ha de defendre’s de les
acusacions de pràctiques monopolístiques davant dels tribunals
dels Estats Units. Encara que el judici nord-americà ha perdut força
els darrers mesos, a
Europa està passant just el contrari
i les acusacions han augmentat
les darreres setmanes.
Linux
Linux és un sistema operatiu lliure desenvolupat per milers d’informàtics
voluntaris d’arreu. No és propietat de ningú i està obert.
Per això hom pot treballar-hi creant programes que competiran en igualtat
de condicions, perquè no hi ha secrets per a ningú. Aquest nou
marc de treball fa que cada dia més tècnics es decideixin a desenvolupar
software per Linux. Per la quantitat de braços i per la qualitat del
software, la productivitat de Linux és cada dia més inabastable
pels fabricants de software propietari.
La prova de que és una alternativa seriosa és que empreses de
l’envergadura d’IBM també ofereixen Linux, tal
com explicàvem fa pocs dies
.
Un grup de voluntaris de Bulma està treballant
en un programa obert de gestió per a empreses
perquè ha trobat
totes les eines de programació i bases de dades —també obertes—
que fan falta per crear un producte de qualitat per PIMEs.
Els informàtics que escriuen software obert no fan un producte per vendre’l.
Han entès que el negoci informàtic no consisteix en comercialitzar
programes, sinó en oferir solucions. Desenvolupant software aconsegueixen
una base de partida per després poder oferir serveis de valor afegit
que sí cobraran. Alguns serveis són la formació, personalització
i manteniment dels programes oberts.Tant la personalització com el manteniment
és molt més fàcil i productiu en un entorn obert, perquè
no depenen dels serveis d’assistència del fabricant, sinó de la
documentació ha creat l’equip de desevolupadors. No és possible
fer un programa en grup si els voluntaris no disposen de molta documentació.
Seria molt difícil captar voluntaris per l’equip si la documentació
no és clara i pública.
Aquí trobareu més informació sobre Linux i el software
lliure:

Dan Kusnetzky (analista d’IDC) comenta que
amb aquestes lleis per afavorir el software lliure, els governs volen «regnes
lliures per fer el que vulguin, com vulguin i quan vulguin». Volen ser
lliures.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=830 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.