Els informàtics som gent sèria


El que passa, però, és que ho sabem dissimular molt bé. Tot i això, hi ha una sèrie de particularitats que fan que aquest rerefons entre sàtir i cínic, aquest humor particular que tenim, surti a la llum.

Sincerament he de reconeixer que la fama que tenim els
informàtics de ser un poc rarets i viure en el nostre
món potser és un poc merescuda.
 Supòs que deu ser l’estrés que
arrossegam, les pressions dels caps, dels clients, les fallades de
programari,… A més alguns hem de sofrir cada dia sistemes
operatius que sabem que no són el més convenient,
que no són el millor, això ens va
destroçant poc a poc i clar les neures acaben per sortir per
algún lloc.

Fitxem-nos en els noms que donam a alguns programes. L’altra dia En
Benjamí ens passava l’enllaç de l’apollon
un bon nom per un gestor  P2P si senyor, o poser hauria de ser
un pn2pn?. Pero clar, després de tenir un jode,
hom ha de pensar que amb alguna eina s’ha de fer això, no?

Si un està costipat segurament tendrà moko
de sobra, per donar i regalar diria jo. I ja sap que per curar-ho no hi
ha res millor que una bona manta
i un bon vi.
Ja ho sé, són jocs de paraules fàcils,
amb termes que ens sonen tant que potser ja hi estam acostumats.
Tanmateix, no em negareu que que el contenidor de servlets de Tomcat
s’anomeni catalina té la seva cosa, potser era el nom de la
madona del moixet. I clar si començam a personficar
servidors potser aquests s’ho creguin i ens acabin diguent
allò de “avui no, que tenc maldecap!”.

L’altra dia hi havia algú tot preocupat perquè no se me levanta,
i clar no l’envies a l’uròleg, al psicòleg o a
prendre viagra, sinó a repassar els scripts de bash. Ja us
dic, rarets que som.

Nogensmenys el bestiari d’animalons que corren per les nostres vides
també merix una consideració especial. Ni
Noè en tenia tants a l’arca: camells, serps,
nyús, pingüins, camaleons, formigues, per citar-ne
alguns dels més coneguts, formen part del nostre zoo
particular. Jo estic encantat amb el Python
i amb Boa
un dels seus entorns de programació, però tenc
por que algú que em senti parlar pugui confondre el
despatx amb un terrari.

La informàtica però no seria el mateix sense les
complicitats que generen aquests noms, son la nostra vàlvula
d’escapament. Això del programari i els ordinadors
és una cosa molt sèria, tant que ens ho
hem de prendre a broma.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2185 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.