En aquest article trobareu com instal·lar Firebird SuperServer a un sistema Mandrake 8.x (o Redhat 7.x), a més d’algunes altres consideracions de per què triar aquesta sol·lució.
Instal·lació de Firebird RC2 SuperServer a
Mandrake 8.1
Per què Mandrake?
A l’hora d’elegir una distribució tothom té les seves preferències, uns
diran que si Debian, un altres Redhat, Slackware, etc. etc. Hi ha moltes
distribucions i totes tenen avantatges per la gent que les ha elegides per
al seu sistema.
Així doncs per mi l’elecció de Mandrake és ben fàcil, perquè és la
distribució més completa de les que regalen a les revistes de Linux que sol
comprar i a més és la més senzilla de fer anar, i per mi, que fa poc temps
que estic dins aquest món això és molt important.
Per què Interbase/Firebird?
Aquí la cosa és tant de preferències com per necessitat. Supòs que molts
estareu d’acord amb mi que actualment és molt difícil per Linux competir en
els ordinadors “clients” però la cosa no és així en el camp dels servidors. És a
dir, actualment la implantació de Linux a les empreses implica fer aplicacions
Client/Servidor on l’aplicació client faci servir Windows i el servidor sigui un
Linux. Aquí és on Interbase/Firebird juga un paper molt important
Si feim servir la combinació Fireberd+Delphi podem crear aplicacions C/S
molt potents i que a més poden competir amb la combinació Visual Basic + M$ SQL
Server, ja que els números surten molt bé, i això és el que importa realment
a una empresa. Així amb la combinació que propòs podem tenir un servidor de
base de dades dedicat Linux a una fracció del cost del que ens costaria el
mateix servidor amb NT+SQL Server, ja que en el primer cas l’empresa sols
haurà de pagar el cost del servidor i la nostra feina de configuració (i a
més el servidor pot ser molt més petit).
Per acabar-ho de rematar una solució així pràcticament no té més
manteniment que assegurar-se que se fan les còpies de seguretat i poc més.
La configuració i posada en marxa del servidor és bastant trivial.
Així, de retruc, tenim per una part que haurem posat en marxa un servidor
Linux a l’empresa, que haurà costat molt poquet (el director financer
encantat) i no haurem de repercutir el cost de NT Server+SQL server al cost
de la nostra aplicació. Pensau en l’estalvi que això representa per una PIME
d’uns 25 llocs de feina
Està clar que m’agradaria poder arribar a una sol·lució totalment Linux i
open source, però ara per ara el que propòs crec que és una bona via
d’entrada i que obri el camí a Linux a les empreses. Després de tot si
l’empresa ja té un servidor Linux que no li ha donat mai problemes, ja no li
vendrà de nou que li proposem la mateixa sol·lució per la Intranet, pels
punts de venda, etc. etc.
Configuració clàssica o Super Server?
Quan instal·lam Interbase o Firebird podem fer-ho bé fent servir la configuració
clàssica o la SuperServer.
L’opció clàssica és inmediata d’instal·lar, ja que es redueix a
instal·lar l’rpm. És una arquitectura que escala bastant bé en sistemes
multiprocessador. Ara bé hem de tenir en compte que es crea un procés
separat per a cada connexió i que cada procés utilitza la seva pròpia
memòria cache, amb el consum de memòria adicional que això representa i els
potencials problemes que podem tenir amb un nombre elevat de connexions (i
estic pensant en Internet)
L’opció SuperServer fa servir una arquitectura multi-fil, per la qual
cosa el cost en termes de memòria i processador és molt menor i és la més
recomanable en el cas de que tenguem un elevat nombre de connexions, a més ens
dóna accés als serveis de l’API (afegir usuaris, aturar el servidor
remòtament, …). En la seva contra té la seva mala escalabilitat per sistemes
multiprocessador (encara que la gent de Firebird diu que ja ho té resolt – jo ho
he pogut provar. Algú me deixa un sistema multiprocesador?) i que no podem
“matar” un fil si un client individual fa de les seves. Com que aquesta
configuració és un poc més complicada d’instal·lar, d’aquí el motiu inicial
d’aquest article.
Instal·lació
Bé ara ja sabem què volem fer i perquè ho volem així, no?, anem per feina
i a explicar punt per punt com instal·lariem el Firebird en versió
SuperServer. Abans de començar he de dir que aquest procediment tant
funciona per Mandrake 8, 8.1 com per Redhat (> 7).
Com que supòs que no heu entrat al sistema com a root, el primere que
farem serà obrir una sessió de terminal i canviar a mode root
-
Canviar a mode root amb su
-
Instal·lar el servidor Firebird rpm -Uvh FirebirdSS-1.0.0-RC1.i386.rpm
En aquest punt potser tindrem un missatge d’error adreçat als usuaris de
Suse, no passa res, no n’hem de fer cas, la instal·lació s’ha fet correctamente
-
Afegim localhost.localdomain al fitxer /etc/hosts.equiv si no hi és. Per
exemple echo localhost.localdomain >> /etc/hosts.equiv
-
Configuram ara el servidor per a que inicii Firebird a l’arrancar. chkconfig
–add firebird
-
I ara ja podem iniciar el nostre servidor service firebird start
-
Com a recomanació final dir-vos que convé canviar la password del SYSDBA (que
per defecte és masterkey) ja que tothom la coneix, per això la
instal·lació de Firebird ja té una petita utilitat a
/opt/interbase/bin/changeDBAPassword.sh, per fer-la anar necessitareu tenir
instal·lat l’editor ed.
De fet això el que fa és cridar a la utilitat gsec així que si voleu es pot fer
això mateix a mà.
Referències
Per fer aquest petit article he fet servir les següents referències:
Firebird SuperServer damunt Redhat 7.2”
Postgresql, interbase i SAP.
Enllaços
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1195 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.