Ion és un gestor de finestres amb un disseny distint al habitual: la recuperació de protagonisme del teclat i l’utilització de marcs (frames) de manera encastada.
Els arxius de configuració d’Ion3 han sigut modificats i ja no tenen els mateixos noms que abans. Comprovau els arxius de configuració (ara són ~/.ion3/cfg_*)
Comentari de lumen per les finestres flotants al final de l’article
De gestors de finestres ni ha molts i tots compleixen una
funció concreta: permetre a l’usuari treballar dins un entorn
gràfic com les X. Alguns ho fan de manera molt senzilla i
d’altres involucren tantes parts que són considerats entorns
d’escriptori. Però, per a certes persones o en certes
circunstàncies, els gestors d’escriptori demanen massa feina de
ratolí o no són lo suficient senzills i pràctics.
Llavors és quan entra en joc Ion: un gestor de finestres on no
haurem de llevar les mans del teclat en cap moment per poder treballar
dins ell.
En conclusió, tal i com diuen a la pàgina de ion (en
anglès, traducció cassolana meva), “Ion no és
perfecte i realment no és a per tothom, però tampoc
ho és cap entorn d’usuari ”
0- Instal·lació
Ion el podem conseguir de la mateixa manera que qualsevol altre gestor
d’escriptori: amb els paquets de cada distribució (rollo
apt-get, emerge, urpmi…) o compilant-lo nosaltres mateixos.
Compilar no durà massa problemes, bastarà un #
./configure && make all && make install. Necessitarem
el GNU Make i el Lua 5.0.1 .
Actualent, la versió estable és la Ion2, malgrat que la
Ion3 està més que madura i és de la que es fa
aquest comentari.
Bé, un cop tenim instal·lat el nostre “nou” entorn,
l’arrencam tal i com fariem per un gestor de finestres. Grosso
modo, destaco tres maneres
- des d’un altre gestor de finestres
- Editant el .xinitrc de l’usuari, posant ara la
linea /usr/bin/ion i fent un startx des de un teletip - triant-lo al gdm/kdm
1- Comportament general
En el moment d’arrancar, la configuració per defecte té
posat que usarem la tecla “opció” (alt) per la
realització de les combinacions pròpies d’Ion, com xepar
els marcs, tancar-los o canviar de zona de treball. Moltes coses es
podem fer amb el ratolí (com redimensionar, moure marcs o treure
el menu del frame), però així no tindría
gràcia!
El manual i la pàgina oficial, de moment, sols es troben en
anglès, però a continuació destaco algunes de les
característiques que uso cada dia:
- F2 – corr una terminal x (depen de la màquina,
però normalment és la xterm la predeterminada) - F3 – ens sortirà un dialeg a la part baixa de la
pantalla on podren posar la comanda que desitjam executar. Truc: si
posam dos punts al començament de la comanda (exemple: #
:mutt ), el programa s’engegarà dins una terminal d’X que
s’invocarà tota sola. - F9 – anar a un altre escriptori
- Mod1 + F9 – crear un nou escriptori.
- F12 – menú principal (el de Ion, on trobarem
després els punts del propi entorn i el de la distribució) - Mod1 + esquerra/dreta – mourer-se a un escriptori o a un altre (
cosa que també podem fer amb Mod1 + n, sient “n” el nombre de
l’escriptori) - Mod1 + S – xapa el marc horitzontalment ( Mod1 + K S ho fa en
vertical) - Mod1 + R – redimensionar
- Mod1 + Enter – pantalla completa
- Mod1 + C – tanca l’objecte actual ( Mod1 + K C el mata)
- Mod1 + K N – següent frame ( Mod1 + K P va a l’anterior)
- Mod1 + A – ens apereixerà un dial·leg que ens
dirà quina finestra volem enganxar allà. - Mod1 + M – apareix el menú del marc
- Mod1 + T – posa marca al frame
- Mod1 + K A – enganza tots els frames marcats dins l’actual
Hi ha dotzenes de combinacions més i la posibilitat de fer
funcionar programes en general des de l teclat, però no
són tant interessants com aquestes.
3 – Fons de pantalla
Si heu llegit l’article i provat el ion3, estareu pensant… “com s’ho
ha fet per posar aquella Ayanami allà al darrera? No trobo res
per l’estil a posar un fons de pantalla”.
El grup d’Ion va decidir que un gestor de finestres no ha de manejar
els fons. Però això és Unix, així que
segur que hi ha alguna manera! Clar, podem fer una cosa per l’estil a:
- Nosaltres usarem $display (el nom del paquets
és imagemagick, però hi ha dotzenes de programes que fan
lo mateix) - Un cop instal·lat i amb la comanda $display, podem fer un $display
-window root imatge. Personalment, recomano fer un script qui sigui amb una variable i invocar-lo al .xinit (jo ho faig així, per si vos interessa serà als arxius) - Editar els arxius d’estil com ~/.ion?/…/look-clean.lua
(també el podeu agafar d’ aquest enllaç per
veure un exemple) perque posi:
de.defstyle(“frame”, {
transparent_background = true,
based_on = “*”,
… (evidentment aquí van la resta de coses,
però nosaltres sols hem posat lo de la transparència)
}),
})
Ara haura de bastar tornar a omplir la pantalla (un Mod1 + enter
funcionarà) i ja tindrem el nostre fons.
4 – Personalitzacions de l’autor
Quan vaig coneixer aquest entorn (a l’iBook, teclat xungo on ni hagi)
me vaig topar inmediatament amb dos problemes: les Fn eren massa enfora
(a més que havia d’apretar la tecla de funció!) i la
tecla d’opció me molestava per treballar amb emacs. Pareixia com
si tota la màgia d’aquest entorn s’hagués esfumat.
Però vaig pensar… aquesta tecla de comanda (la tecla de la
poma al iBook o la de “start” a un Logitech de sobretaula normal i
corrent)… no la toco mai! En canvi, si que he d’usar la del costat,
la d’alt, tant per Ion com per altres programes. Així doncs, dit
i fet:
$xmodmap
xmodmap: up to 3 keys per modifier, (keycodes
in parentheses):
shift Shift_L (0x32), Shift_R
(0x3e)
lock Caps_Lock (0x42)
control Control_L (0x25), Control_R (0x6d)
mod1 Alt_L (0x40),
BadKey (0x7d), BadKey (0x9c)
mod2 Num_Lock (0x4d)
mod3
mod4 BadKey (0x7f),
BadKey (0x80)
mod5 Mode_switch
(0x5d), ISO_Level3_Shift (0x7c)
Veis el mod4? Doncs serà el primer canvi que
faré al arxiu ion.lua :
(al principi de tot de tot)
—
MOD1=”Mod4+”
MOD2=””
Ala, ja tinc la tecla de comanda funcionant
en vers de la d’opció!
Però no bastaven… quedaven els
inconvenients de les Fn… Doncs res, les opcions que es duen a terme
amb aquestes tecles i realment usava, vaig fer les següents
modificacions al ion-bindings.lua
kpress(MOD1..”Z”,
“ioncore.exec_on(_, ‘uxterm’)”),
kpress(MOD1..”X”,
“querylib.query_exec(_)”),
kpress(MOD1..”D”,
“querylib.query_workspace(_)”),
kpress(MOD1..”V”,
“menulib.bigmenu(_, _sub, ‘mainmenu’)”),
kpress(MOD1..”Q”,
“ioncore.shutdown()”),
Crec que s’entenen, però bé: un obri una terminal,
l’altre l’”exacutador”, l’altre un nou escriptori, el menu i, per
últim, tanca.
Depenent de la versió que estigueu usant caldrà comentar
(posant dos guions (‘ — ‘) al davant) les combinacions que tinguin el
mateix afecte (i fins i tot, si sabem lua podem fer moltes més
coses!)
En lumen ha trobat una cosa molt interessant que ha compartit amb jo:
Un detall. Tocant el meu fitxer de col·loca per l’ion he
solucionat una cosa que em molestava.Les finestres flotats dels programes, com per exemple el gestor de
extensions del firefox, són tractades de manera especial: són
finestres “flotants”.Doncs bé, fa que aquestes finestres te les mostri sense marc, i te les
col·loca abaix de tot de la pantalla al centre. Pots fer que les
tracti com finestres normals, tocant el fitxer de look que empleis.
Voràs una seccióde.defstyle(“frame-floating”
…
…Com pots veure, les finestres floating tenen totes les propietats de
les finestres, només és que es llança’n en mode ridge. Així doncs pots
llevar la secció completa.
Jo esperava que això solucionés també l’emprenyo de la llista de
reproducció del xmms, però no. Ja investigaré.
Gràcies lumen!
Evidentment, si teniu qualque consell sobre
l’article, ja sia fins i tot borrar-lo, no dubteu en escriurer-me.
00 – Enllaços
La
pàgina oficial de Ion
Entrada
a la Viquipèdia
Wiki
de Ion
Una
grapada d’exemple de configuració i captures de pantalla
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2096 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.