Reflexió a mode d’assaig sobre la llibertat i la importància d’extendre el mòdel colaboratiu que s’ha posat a prova amb el programari lliure a altres àmbits.

Què és la llibertat?

La llibertat no és un coneixement ni un cert model polític. Tampoc l’hem d’entendre com uns drets humans o unes lleis. La llibertat és més aviat una creença o sentiment individual.

Qui és lliure?

És lliure qui així ho creu. No té sentit imposar un model únic i estricte de llibertat predeterminat. Fixem-nos en que no té sentit parlar d’un model únic de llibertat, ja que seria contradictori amb la propia connotació de llibertat. Resultaria absurd que un indivu no pogués ser lliure de triar el seu model de llibertat, havent-ne d’acceptar un de preestablert.

Resumint, la llibertat és personal i no imposable, ja que pel sol fet d’imposar-la deixa de ser llibertat.

Tipus de llibertat

Podriem pensar que som més lliure si tenim un cotxe o si tenim accés a una biblioteca més gran. No obstant, aquests tipus de llibertat (de moviment i d’informació) no són les que ens interessen. Nosaltres pararlem de llibertat social, dit així pel seu caràcter exclusivament social.

Evidentment només podem parlar de llibertat social dins un espai en el que tots els demés tipus de llibertat hi son presents. No obstant, si imaginam un individu en mitg de l’amazones ens adonarem que aquest individu està efectat per totes les llibertats excepte per la social.

Dins quina llibertat vivim?

És més lliure un individu en una societat feudalista o en una societat feixista? Alguns, desde el prisma democràtic diràn que en cap de les dues societats som lliures. Canviem la qüestió: és més lliure un individu en una societat democràtica que en una feixista? Evidentment no. No podem dir res sobre aquest individu ja que és a ell, i només a ell, a qui li pertany dir si és lliure o no. Si responguessim que sí hauriem caigut en l’absurd d’imposar un criteri de llibertat únic.

És complicat, o més aviat impossible, que una societat satisfaci a tots els individus. Per això les societats han anat canviant per impulsos llibertaris. Així, per exemple, es va passar del feudalisme, en que alguns es sentien lliures, al capitalisme, on altre gent es sentia lliure.

Democràcia

La democràcia és el model polític pel qual s’imposa el model de llibertat més proper al model propi de la majoria.

És això realment consistent? En la democràcia tot individu té el mateix valor pero alhora es defensa la pluralitat. És coherent pensar que té el mateix valor un kilo de palla que una vaca? I Einstein que Hitler? Evidentment no. No obstant, davant la impossibilitat de valorar els individus de manera exacta i matemàtica s’ha optat per donar-lis a tots el mateix valor.

L’única manera de valorar un individu en una democràcia seria democràticament, cosa que només accentuaria l’error i faria que algú com Darwin fos jutgat com a un boig o que Plató morís a mans del seu poble.

Els mecanisme de defensa de la democràcia

Fins ara les trancisions entre models polítics i socials s’han basat en la força bruta. El feudalisme caigué perque el poble fou més fort que els estaments privilegiats.

La democràcia es defensa d’aquesta manera de trancisió otorgant a la gran majoria el que vol i otorgant a individus que podrien tenir un valor molt superior en la societat el mateix valor que els demés.

L’única manera que tenen les minories per produïr un canvi és l’enginy. Malauradament els que han aprofitat això ho han fet per a benefici propi. Uns pocs han creat l’estat del benestar confonent el concepte de llibertat. La societat del benestar ha alienat als individus relacionant llibertat social amb altres llibertats. Desgraciadament son molts els que es senten més lliures amb un telèfon mòvil o podent viatjar a més velocitat gràcies als avions moderns.

Així es com s’ha taponat una petita porta oberta a la millora del model polític i social per alienar els individus i impossibilitar el canvi.

A quina llibertat hem d’arribar?

La societat democràtica ha sabut absorbir els anhels de llibertat social que podrien canviar el model social apaliant-los amb altres llibertats. Desgraciadament de cada vegada és més frecuent que la juventut només busqui el seu propi benestar sense intenció de canviar el món que l’envolta.

Hem de sabre diferenciar els tipus de llibertat. Hem d’acceptar gratament els progressos científics que milloren les nostres llibertats de moviment, informació, comunicació, etc. Pero no ens hem de quedar aquí, hem d’anar més ennlà i lluitar per la llibertat social que ens ha estat alienada. Només quan això passi podrem dir si som o no som realment lliures.

El programari lliure i la importància del model colaboratiu

El programari lliure ha suposat una revolució introduint i posant a prova un nou model social: el model colaboratiu. Amb aquest model s’aconsegueix que cada individu aporti a la societat per la part percentual al seu valor. Així els individus que més valen aporten més i viceversa. La societat dona més o menys importància a un individu depenent de la seva aportació. Així, sense necesitat de fer una discriminació matemàtica, s’aconsegueix una aprofitament eficient dels individus sense sobrevalorar-los o infravalorar-los

Projectes com Wikipedia o Menéame (a mitj camí entre colaboració i democràcia) experimenten amb aquest model i el duen més enllà del simple programari. Pero podem anar encare més enllà, el model ha funcionat i ha arribat l’hora de intentar extendre-ho i posar-ho a prova en nous àmbits per tal d’intentar extrendre alhora les nostres llibertats.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2276 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.