Montar un segon disc, una història pràctica


L’altra dia em vaig veure amb la necessitat de montar un segon disc al meu PC, el que tenia se’m quedava curt. Amb moltes paraules us conto les meves peripècies

Instal·lació d’un disc dur adicional

Una experiència pràctica

Ës ben conegut que Linux ens permet donar nova vida
a equips obsolets
que ja no servirien per fer anar altres s.o.
més exigents, que no millors. En el meu cas vaig poder montar
un petit servidor personal a partir d’un parell d’equips ja donats
per morts.
A partir de tres ordinadors vaig montar-ne un altre fet
de peces dels tres altres.L’equip resultant és un P200 amb
128 Mb de RAM i 1 Gb de disc configurat inicialment amb tres
particions (/dev/hda2 swap 128 Mb, /dev/hda1 montada
a / de 600 Mb i la resta a /dev/had3 montada a /var)
, tarja de xarxa i CD.
Actualment aquest equip se n’encarrega de recollir periòdicament
el meu correu, fa de servidor dns, cache web, servidor web (sols
per la intrant), servidor ssh, servidor de BD (mySQL i Firebird)
i un parell de cosetes més. Per a qui li interessi la distribució
que vaig elegir per aquest servidor var ser la Debian 3.0
sid.
El problema de Linux és que pràcticament ho aguanta
tot, fa tan be la feina que no em puc estar d’instal.lar més
coses, i clar un Gb de disc no dóna per a moltes alegries.
Fa uns dies, quan vaig instal.lar la darrera actualització
de Debian em vaig quedar amb sols 200 Mb de disc entre totes les
particions, 140 a la principal i 60 al var. Seguint aquella dita
de que ‘dios aprieta pero no ahoga’ la mateix setmana va
caure en les meves mans un disc dur de 3 Gb, tot un luxe per
a la ma meva màquina Linux.
Si el sistema operatiu fos un Windows en lloc d’un Linux la
instal.lació d’un disc dur adicional a la màquina
hagués suposat tenir que reinstal.lar si no totes, la majoria
de les aplicacions, per tal d’aprofitar l’espai que ens proporciona
aquest nou disc. Linux ens ho posa tot molt més fàcil:
El primer que vaig fer va ser mirar com estava particionat
el meu nou disc vell, com que l’havia montat com a esclau va bastar
fer un
fdisk /dev/hdb
p

Hi havia tres particions al disc amb gairebé 1Gb d’espai
desaprofitat en utilitats de restauració del sistema W$
antic. Així que la primera cosa a fer va ser eliminar les
particions que no em servien i crear-ne una de noves. Les
instruccions
fdisk /dev/hdb
d #borrar una partició
n #nova partició
w #per escriure

Em vàren permetre fer la feina. Quan entrau a fdisc teclejant
m podreu verue la llista d’opcions disponibles. Sobretot cal anar
molt alerta amb no equivocar-se amb el dispositiu, ja que
ens podr¡em carregar la taula de particions del disc bo. Una
vegada hem particionat el disc, el sistema em va demanar de rebotar
(adeu al meu uptime, però tanmateix hom no particiona
el disc dur cada dia).
Una vegada creades les dues particions que m’interessaven
/dev/hdb1 i /dev/hdb2 de 2 Gb i 1Gb respectivament
el pas seguent va ser crear el sistema de fitxers
mkfs.ext3 /dev/hdb1
mkfs.ext3 /dev/hdb2

i per avall!. Ara ja teina el meu disc gairebé a punt.
La meva intenció era posar el contingut de directorihomedins
la partició de 2 Gb i passar el contigut de /vara
la partició d’1 Gb.
Una vegada ja tenim les particions fetes i formatejades
es pot dir que ja tenim feta la part més complicada. Ara
sols ens queda moure la informació entre les particions i
assegurar-nos de no perdre res en el camí. Així doncs
el primer de tot que vaig fer va ser montar aquestes dues particions
per tal de poder-hi passar els arxius.
El procés és prou senzill. Primer cream un
directori, per tal de tenir un punt de montatge, després
montam la partició i finalment movem o copiam les dades
entre el directori original i el directori que acabam de montar.
En el meu cas:
mkdir /mnt/p1
mkdir /mnt/p2
mount /dev/hdb1 /mnt/p1
mount /dev/hdb2 /mnt/p2

Gairebé ja ho tenia. El seguent pas va ser moure tot el
contingut del directori home a/mnt/p1 i copiar tot
el contingut de /var a /mnt/p2. Per això
vaig fer servir el midnight commander (mc), què
voleu?!, m’agrada tenir les dues finestretes i deixar que mc
me demani com i què vull copiar.
En el cas de home vaig tirar pel dret, en tenia còpia,
però el cas del var era un poc més complexe, ja
que equivocar-se equivalia a deixar el sistema inestable o
irreparable, així que ho vaig decidir curar-me en salut
i deixar-ho per si un cas a la seva ubicació original, ja hi hauria
temps d’esborrar-ho si tot anava bé. En la còpia vaig elegir
preservar atributs, permisos i enllaços

Molt bé, ara ja tenia les dades copiades, hora d’aplicar
els canvis a fstab. A /etc/fstab trobam les distintes
particions dels nostres discs junt amb els seus respectius punts
de montatge. En el meu cas era cosa de substituïr la partició
on estava montada var /dev/hda3per /dev/hdb2
i crear una nova entrada per tal que home es montàs
a /dev/hdb1. Després de fer les modificacions pertinents
com a root el meu arxiu va quedar així
# /etc/fstab: informació sobre sistemes de fitxers està tics.
#
# <sist fitxer> <punt muntatge> <tipus> <opcions> <dump> <pass>

/dev/hda1
/
ext2
errors=remount-ro
0
1

/dev/hdb1
/home
ext3
defaults
0
3

/dev/hda2
none
swap
sw
0
0

proc
/proc
proc
defaults
0
0

/dev/fd0
/floppy
auto
user,noauto
0
0

/dev/cdrom
/cdrom
iso9660
ro,user,noauto
0
0

/dev/hdb2
/var
ext3
defaluts
0
2

Vaig desmontar les particions i a rebotar màquina s’ha
dit! Feia setmanes que no l’apagava i ara ja en duia dues!. Com que tenc
els dits de mantequilla, me vaig equivocar teclejant (supòs que algú
de vosaltres ja ho haurà notat) i el sistema no va arrancar,
afortunadament tenia a mà una mini-distribució de dos
disquets (per aquestes coses van molt bé), així que
l’ensurt va quedar en reiniciar la màquina amb el disquet,
montar /dev/hda1 i corregir la ficada de pota de /etc/fstab.

El fstab bo és ara
# /etc/fstab: informació sobre sistemes de fitxers està tics.
#
# <sist fitxer> <punt muntatge> <tipus> <opcions> <dump> <pass>

/dev/hda1
/
ext2
errors=remount-ro
0
1

/dev/hdb1
/home
ext3
defaults
0
3

/dev/hda2
none
swap
sw
0
0

proc
/proc
proc
defaults
0
0

/dev/fd0
/floppy
auto
user,noauto
0
0

/dev/cdrom
/cdrom
iso9660
ro,user,noauto
0
0

/dev/hdb2
/var
ext3
defaults
0
2

I ja esà, ja tenia el sistema funcionan una altra vegada.
Ara sols em quedava esborrar el contingut de /dev/hda3
on hi ha havia quedat la la informació de var antiga i aprofitar-ho
per un altre punt de montatge, en el meu cas /opt. El
procés és gairebé‚ el mateix que abans:

  • Montam el dispositiu: mount /dev/hda3
    /mnt/p1
  • Movem les dades de la ubicacióantiga a la nova, és
    a dir, de /opt a /mnt/opt
  • Modificam /etc/fstab per a què el sistema monti
    el directori que hem mogut a la nova partició, és a dir, per
    a què /dev/hda3 es monti a /opt

Així que finalment el fstab queda així
# /etc/fstab: informació sobre sistemes de fitxers està tics.
#
# <sist fitxer> <punt muntatge> <tipus> <opcions> <dump> <pass>

/dev/hda1
/
ext2
errors=remount-ro
0
1

/dev/hdb1
/home
ext3
defaults
0
3

/dev/hda2
none
swap
sw
0
0

proc
/proc
proc
defaults
0
0

/dev/fd0
/floppy
auto
user,noauto
0
0

/dev/cdrom
/cdrom
iso9660
ro,user,noauto
0
0

/dev/hda4
/opt
ext2
defaults
0
4

/dev/hdb2
/var
ext3
defaults
0
2

Si algú és un poc més agoserat que jo, pot fer algunes
de les coses que jo he fet pas a pas d’una sola vegada i evitar un
parell de reinicis, però el que és a mi amb les dades m’agrada
anar pas a pas.
Tot i els reinicis, la còpia de les dades, la ficada de
pota i contant el temps d’instal·lació del nou disc i
la configuració de la BIOS, el temps total no va superar
la mitja hora
. Molt menys del que m’ha duit redactar
aquest article :D. Es a dir, ‚és més ràpid de fer
que de contar, però esper que aquesta experiència
serveixi a aquells que es puguin trobar en la meva mateixa
situació.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1600 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.