En aquestes línees us vull fer partíceps de la meva experiència instal·lant i
configurant Gentoo. No es
tracta de cap manual d’instal·lació ni res per l’estil, es tracta de animar-vos
a provar aquesta distribució, ja que si jo ho he pogut fer, vosaltres segur que
també podeu!

No esperis més Gentomítzat!
En aquestes línees us vull fer partíceps de la meva experiència instal·lant i
configurant Gentoo. No es
tracta de cap manual d’instal·lació ni res per l’estil, es tracta de animar-vos
a provar aquesta distribució, ja que si jo ho he pogut fer, vosaltres segur que
també podeu!
I per què Gentoo?
Jo em vaig trobar amb Gentoo quan cercava una distribució que em permetés tenir
un sistema molt actualitzat (sense arribar a ser inestable) per a poder
programar i fer servir les darreres eines.
Després de molts mesos amb Mandrake 8.1 l’actualització a KDE 3.0.2 va
ser molt conflictiva, fins a tal punt que res no funcionava del tot bé.
Llavors vaig probar Debian, però tampoc vaig tenir èxit.
Al Bulmailing se’n parlava bastant de Gentoo, una distribució que t’ho
instal·lava tot a partir del codi font i que estava molt actualitzada. A més
el sistema d’actualització de programe s’assemblava molt al apt-get. Com que
tanmateix ja tenia el sistema a l’aire vaig a decidir provar-la
La instal·lació
Per començar vaig fer còpia de seguretat de les meves dades: correus, el arxius
de bulmages, documents, etc. Encara que les tenc a un disc a part mai està de
més, com diu aquell bienaventurados los pesimitas, porque hacen copias de
seguridad. Així doncs una vegada fet això vaig devallarme la imatge ISO de
Gentoo, uns 16 Mb i vaig generar el Cd d’instal·lació inicial.

La segona cosa que vaig fer va ser imprimir-me el manual d’instal·lació,
una vertadera joïa i com que era la primera vegada que trastejava a tan baix
nivell amb particions i dispositius també vaig imprimir-me la relació de
dispositius Linux que vaig trobar a web de Debian)
Ja hi sóm, pos el CD i venga, començam! La primera cosa que sobta és lo
minimalista que és el sistema d’instal·lació. Amb la consola rònica i un
editor per defecte que ens retorna als temps aquells en què el WordStar era
el darrer crid en editors. Tot i això, el que hi ha és més que suficient, no
passeu pena.
Dins de la instal·lació el particionat és potser la part més delicada i
pot ser haureu de fer algunes proves abans de trobar el particionat òptim
per a cada necessitat. Jo com que encara no sabia en què me trobaria i vaig
optar per seguir el particionat que hi ha a la documentació. A mi ja m’està
bé ja que tenc dos discs durs i això me dóna bastant de joc, si no és el
vostre cas segurament a més del particionat que us està diguent la
documentació de Gentoo us interessarà crear una partició on montar el home.
Una vegada fet el particionat amb fdisk ens queda la part d’elegir quin
sistema d’arxius volem fer servir. Jo vaig optar per ext3, un sistema
d’arxius hereu de ext2 però amb journaling, ja que el reiserfs ho
desaconsella la pròpia documentació
El montat de particions va ser prou senzill, així com descomprimir el que
Gentoo anomena Stage1. Ja estava apunt per fer el meu primer emerge, així
que
# emerge rsync
El bootstrap.
Gentoo anomena així a l’etapa de recompilar tot el sistema, fins i tot el
propi compilador de C per la nostra màquina. En el meu cas un AMD K6 a
400MHz i 512 Mb RAM. Abans d’això però convé editar el make.conf per a
dir-li que optimitzi per al nostre processador. Jo per defecte vaig posar
les opcions recomanades pel meu K6, per les llistes trobareu més
optimitzacions, però a mi ja me va bé així, tanmateix un guany d’un 1% a
costa de molt més temps de compilació i potser d’alguna inestabilitat del
sistema no m’interessava gaire.
La documentació de Gentoo ja avisa que aquesta etapa pot torbar un poc.
En el meu cas gairebé un dia. Així que es recomanable llançar el procés
abans d’anar a dormir (no hi aneu molt tard, que us conec!) i en aixecar-vos
al matí la cosa amb un poc de sort ja haurà acabat.
Una recomanació adicional, si no teniu un SAI cercau-ne un. La major part
dels meus problemes inicials amb Gentoo vàren ser les apagades de llum amb
que Gesa ens obsequia a Binissalem periòdicament i cada cop que fa dues
gotes. Una apagada en aquesta etapa força a tornar a començar -al manco per
estar més tranquils -. En vaig tenir tres d’aquestes fins que la gent de la
feina em va deixar un sai per unes setmanes. Des d’aquí gràcies Juanjo i
Paco.
I arriba la compilació del Nucli
No sé a vosaltres, però a mi això de compilar el nucli sempre m’havia fet
molt de respecte. Pareixia una cosa misteriosa, sols apte pels “grans
gurús”. El bo que té Gentoo és que t’ensenya que tampoc n’hi ha per tant.
Tanmateix tampoc vaig encertar amb el nucli a la primera. El primer
intent es va esguerrar perquè no vaig triar el meu processador i el nucli
duu per defecte les optimitzacions per Pentium. El segon intent perquè no
vaig seleccionar el soport per dispositius.
El nucli, comparat amb la resta torba relativament poc a compilar-se,
així que no passeu massa pena. A l’inici de Gentoo si us falta res important
us ho dirà, tornau a montar tot amb el CD d’arrancada – que com veis també
serveix com a CD de rescat i afegiu el que us falti. Al nucli convé posar-hi
el que realment necessitam per tal que quedi petitó i ràpid. En el meu cas
per exemple vaig triar per afegir dins el nucli la tarja de xarxa, la de so,
i el sistema d’arxius ext3, deixant com a mòduls alguns altres sistemes
d’arxius i aquelles opcions que potser faré servir en un futur. La resta no
la vaig seleccionar ni com a mòdul.
Ja està en marxa
Una vegada instal·lat el Grub (una meravella, tot hi ha que dir-ho) i seguint
sempre la documentació,vaig poder instal·lar el meu flamant nucli i vaig
aconseguir iniciar el sistema. Ja us dic que la cosa a mi no me va funcionar a
la primera, però què voleu, era la primera vegada que recompilava el nucli!

El retocs finals que vaig tenir que fer consistiren en afegir l’entrada
per a la meva vella unitat Zip de 100 Megas i modificar l’arxiu
/etc/conf.d/net per a que m’agafàs la ruta per defecte. En teoría això ho
havia d’haver fer directament Gentoo, però no va ser així. En aquest cas
l’ajuda dels companys de la Bulmailing va ser providencial! Gràcies a tots!
I les X-Windows? I el KDE?
El sistema funciona, però a no ser que ja ens vaig bé així, haurem
d’instal·lar també les X i el KDE o l’entorn gràfic elegit. Convé abans
d’això modificar /etc/make.conf i a l’apartat USE afegir-hi cups – si voleu
aquest gestor d’impresió-, kde, python tcl tk i
qualsevol altre cosa per la que cregueu que hi pot haver dependències. És a
dir, jo vull que si un programa té soport per kde i python se compili amb
aquestes opcions. Pel que jo entenc de Gentoo USE serveix per això.
Un emerge ens solucionarà el problema d’instal·lar KDE i X-Windows.
Procurau tenir a mà la “Guia de Usuario de Portage” i la “Guía de
configuración de Escritorio de Gentoo Linux”. La primera és fonamental, la
segona ens dóna moltes pistes del que hem d’anar fent.
Aquest emerge en el meu cas va estar prop d’un dia complet. Després vaig
instal·lar el Kdevelop i totels les seves utilitats, el gcc3.1 (per provar),
alguns altres llenguatges de programació, el quanta, dia, java i un grapat
de coses més. Segons el que hagueu d’instal·lar val més que ho feu el
vespre. En qualsevol cas feis un emerge de grellm i entreteniu-vos mirant
com la CPU està al 99% i vosaltres encara podeu fer coses!
Això ja està!
Després de setmaneta i mitja de proves, tallades de llum i compilacions ja tenc
el sistema Gentoo funcionant al meu AMD K6 400. Algú se demanarà si tanta
feinada, si tant temps dedicat s’ho paga. La meva resposta és rotunda: Sí! I
tant!

• Ara tenc el sistema que volia: KDE3, Python 2.2 i les eines de
  programació més actualitzades.
• Tot va molt més ràpid. Potser a algú amb un P2000 tant li fa, però a mi
  em sembla que tenc un ordinador nou. Sols l’arrancada del sistema ha passat
  de minut i mig a 35 segons, posar el marxa el Dia és inmediat, compilar un
  document curt Latex és instantàni. En definitiva per a màquines poc potens
  com la meva Gentoo és una benedicció.
• Finalment i potser el més important, en el camí que hem fet instal·lant
  Gentoo he aprés coses damunt el nostre sistema operatiu que les
  distribucions més amigables ja fan per nosaltres, i aquests coneixements
  per si sols ja vàlen el temps que hi hem dedicat. Hem creat particions, les
  hem formatejades, hem montant les particions, hem tengut que veure i optar
  per distints tipus d’arxius, hem compilat el nucli, hem vist el
  funcionament de Grub, hem vist com afegir les nostres particions a fstab,
  … Fins i tot les errades en la compilació del nucli ens poden haver
  servit com a procediments d’actuació davant desastres!

Per acabar, agraïr-vos a tots la paciència que heu tengut amb mí tant a l’hora
de llegir aquest document com a l’hora d’aguantar les preguntes que he anat fent
a la llista. Esper que la meva experiència serveixi per animar a més gent a
provar aquesta excel·lent distribució.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1420 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.