Tothom ha sentit a parlar de la llicència GPL, però són molts els que encara es mostren reticents a lhora dalliberar el seu codi amb llicència GPL per a la comunitat.
Si després de llegir aquest article encara et queden motius per no llicenciar els teus programes sota GPL, tagrairé que les expliquis, perquè sospito que ja no ten quedarà cap.
English version(1) –
Version Française(2) –
Version en Castellano(3)
Traduït per: Benjamí Villoslada
Perquè GPL?
GPL (GNU
General Public License) és un tipus de llicència sobre la propietat intel·lectual
amb la qual sexigeix que aquells desenvolupaments fets amb material
llicenciat sota GPL també siguin GPL. Es tracta de protegir la no ocultació de
codi. Però és només això? Aquesta és la pregunta que tractaré de contestar
aquest pic.
Essent la
informàtica i en particular la programació una ciència, de la mateixa manera
que no són la química, la física o les matemàtiques encara que no tothom
vulgui admetre-ho- la veritat és que no hem avançat gaire.
Paradoxalment al que es creu, no existeix una gran evolució en la
secció informàtica més important, és a dir: El software no ha evolucionat
gaire.
Des de
laparició fa 20 anys dels PCs, el usuari sempre ha demanat el mateix:
Software que substitueixi la màquina descriure i software que substitueixi
la caixa enregistradora. Fa 20 anys ja hi havia programadors resolent els
problemes de la petita i mitjana empresa mitjançant màquines dimprimir
tiquets, xarxes de TPVs en DOS, programes de comptabilitat, etc. I no importa
quin paradigma de programació facis servir, i no importa quina sigui la teva
tecnologia dobjectes o mètode de treball, perquè ara, 20 anys després,
estan arribant els mateixos clients, amb els mateixos problemes i cal dedicar-se
a resoldre el mateix que ja havien resolt els nostres avantpassats. És
com si un metge que trobés una solució contra el càncer només lemprés
pels seus malalts i no ho compartís amb la resta del món. És a dir, si la
medicina evolucionés de la mateixa manera que la programació, encara estaríem
curant la lepra, pesta, malària o galteres.
Si la medicina,
física i genètica evolucionen, és sobretot perquè comparteixen els seus avanços.
Saben que no té sentit que després de trobada una solució, algú altre hagi
de perdre 10 anys més en donar la solució al mateix problema. Us imagineu
un món en el que la penicil·lina hagués mort el mateix dia que en Fleming?
Us imagineu un món en el que només es salven els anglesos de la mort
per infecció perquè en Fleming és qui va descobrir la penicil·lina? Veritat
que aquests plantejaments semblen ridículs? Com podria algú
voler amagar per doblers un descobriment tant important com aquest? I si la
mort sen porta el secret a la tomba? Esperaríem 10 anys més a que algú
altre ho descobreixi?
Bé, idò tot
això que, quan parlem de medicina, ens sembla tant evident, és exactament el
que sembla que no entenem quan parlem dinformàtica. Perquè no hi ha
un programa de comptabilitat disponible per a la humanitat? Perquè no hi ha un
programa de facturació de divulgació lliure? És que estem comdemnats a
escriure el mateix codi que els nostres pares i padrins?
Mentre
continuem amb aquests ideals de construcció de programes tancats, secrets,
ocults i, sobretot, protegits perquè ningú no pugui llegir-los ni aprendre
dels nostres progressos, estarem comdemnats al fracàs. No és possible la
evolució del software si no entenem que cal compartir les solucions globals amb
la resta del món.
La llicència
GPL tracta de fer-nos entendre que el camí a seguir per la evolució passa per
compartir solucions. Per tant, la llicència és més bé una trampa moral.
Si adoptes un programa sota llicència GPL, és que has entès que aquest és el
camí, i per tant, no hauria de fer falta que et recordés que el que tu facis
també hauries de compartir-lo amb la resta. Aquest és el sentit real del
GPL.
Actualment un
grupet de programadors ens hem reunit per a demostrar amb fets a més de
paraulesque aquest és el camí a seguir. BulmaGes ha nascut per ser a
primera aplicació de gestió llicenciada sota GPL. La majoria dels
involucrats ens dediquem a la comercialització de software de gestió a mida.
Per això alguna gent té por de que aquest llicència sigui quelcom assemblant
a llençar pedres damunt la teulada pròpia.
La inseguretat del regal no
correspost
La pregunta
que ens ronda pel cap és la següent: És recomanable dedicar un any de la
meva vida a crear un producte per que després qualsevol que no hi ha invertit
ni 10 minuts pugui vendrel als meus possibles clients? Clar, com que ell no ha invertit res, ho vendrà més barat o
de franc! I al tenir tots els
programes font, fins i tot podrà donar suport del producte!! Haurà creat un producte millor que el meu en un mes,
simplement perquè mha robat el treball dun any!… és a les hores quan
un recorda la condició de la GPL: Si tu taprofites de mi, jo
maprofito de tu… jo prefereixo llegir-ho duna altre manera més
elegant que diu: En agraïment al progrés que mhas fet assolir, vull
que els meus progressos tajudin a fer un software millor.
Però bé, com
que molta gent sol pensar en termes egocèntrics… seguirem amb el tema de
si em sagnes, jo et sagno a tu. Al final sorgeix el dubte universal ¿I
si les lleis deixen de ser respectades? És a dir, què passa quan algú
agafa un producte GPL danomenada i el fa servir per crear un software
propietari, encapsat, il·legible, inaccessible, etc. No fa molt que algú
preguntava ¿Com ens defensarem dels que no compleixen la llicència del GPL?
La resposta és
ben simple: no cal defensar-se perquè ells mateixos són les víctimes.
Vet aquí una
altre afirmació complicada dentendre. Faig servir el terme víctima
per una persona o entitat que no ha invertit 5 minuts en aconseguir un programa
que fa mesos li hagués costat 10 milions en recursos? Hem estalviat 10
milions a la nostra competència, ells no ens donen ni les gràcies… i goso
nomenar-los víctimes?!
Per descomptat
sembla que estem cercant la beatificació, perquè sinó no sentén. O sí?
Per un
costat tenim el cas en que la gent adopta la llicència GPL i la compleix. En
aquest cas, si el nostre programa de gestió es adaptat per una empresa de
fustes, nosaltres tindrem un producte per aquest ram sense que hagi fet falta
invertir ni temps ni doblers en estudiar el seu mercat. Així ampliem el de possibles clients amb programes adaptats a problemes que
no hem resolt nosaltres, però que no per això estan mal resolts.
Per un
altre costat, tenim el cas de la gent que no adopta ni respecta la llicència
GPL. Es el cas de gent que agafa un producte GPL i el distribueix com a codi
propietari. En aquest cas, ha caigut en la seva pròpia trampa. El software està
viu i al agafar-lo, però no retornat a la comunitat, ja no podrà beneficiar-se
dels manteniments ni millores que la comunitat aporta als productes que sí son
GPL. Amb el temps, els manteniments de la seva versió tancada seran difícils
de mantenir, i sobretot no podrà seguir el ritme dels seus competidors GPL, que
evolucionen a totes. Després dun poc de temps, tindrà que oblidar-se
del seu producte i tornar a vendre el GPL, simplement perquè no ha tingut la
capacitat de progrés que té un producte GPL, recolzat i mantingut per
programadors darreu. Però ja tindrà el seu producte propietari
venut, i no podrà arreglar-lo copiant de nou el GPL, que ja està massa avançat
per fer-lo lligar amb la seva versió. Tampoc hi podrà incorporar les parts del
GPL que fallen (els bugs) i que poc a poc la comunitat repara. Tindrà clients
insatisfets, amb versions de programes poc evolucionades que no responen a les
demandes del mercat tal com sí ho fan els programes GPL. Acabarà veient com
aquells que sí van seguir compartint, tornen a ocupar el seu lloc al mercat per
mèrits propis.
I què
passa si tothom ven el mateix producte GPL? No acabarà això amb el mercat? No
venen tots els bars les mateixes patates fregides? Ha acabat això amb la competència
al mercat dels bars? Idò el mateix passa amb els productes universals. La fórmula
de la penicil·lina és universal, cada companyia letiqueta, distribueix i
ven tant bé com pot. Això no ha acabat amb el negoci de les farmacèutiques. A
tots els estancs hi ha els mateixos segells i fins i tot la fórmula de la
Coca-Cola ja és pública (cerca a Google opencola). El mateix passa amb el
software. La BulmaGes serà la mateixa a totes bandes, però la diferència
estarà en el servei. No importa amoïnar-se perquè el nostre veí ven el
mateix que nosaltres. Hem de tenir cura de fer-ho millor, atendre bé als
clients i oferir més valor afegit que ningú.
Free: Lliure o de franc?
El que ens
porta a un nou problema que té dos punts de vista, un que tendirà a quedar-se
i un altre que acabarà morint. El Shared-Source de Microsoft morirà. És
a dir, ara el codi de les aplicacions MS ja no serà secret, podrà llegir-se,
però pagant. Ah! Evidentment, qui paga per llegir té prohibit deixar llegir a
ningú que no hagi pagat. Aquest punt de vista és el que jo anomeno una
segmentació de mercat. A MS saben que acabaran rendint-se davant el OpenSource,
perquè en 5 anys Linux ha evolucionat més que Windows en 20, i això els
espanta. Però a MS saben fer doblers, així que mentre esperen el dia en que
hagin dalliberar el seu codi, laniran venent per buidar la butxaca dels
incauts que vulguin seguir recolzant un sistema operatiu que es va estancar als
seus escriptoris ja fa 10 anys.
El segon punt
de vista é el de OpenSource, és a dir, el que vulgui llegir el codi,
executar-lo i compilar-lo, que ho faci sense cap restricció. Però no pot
cobrar per una cosa que sha lliurat de franc a tota la humanitat. Així que no
es pot xerrar de una venda de BulmaGes, com no es pot parlar duna venda
de Linux. El que es ven és el valor afegit, manuals, suport, atenció al
client, personalització, etc.
Tornem al
començament: les idees i els programes que donen solucions a temes universals
han de ser propietat de la humanitat per permetrens evolucionar. És la única
forma datendre millor als nostres clients, no perdre més temps resolent el
mateix problema any rere any, sinó ocupar-nos de solucionar aquests petits
detalls que diferencien a un usuari de laltre. Tampoc hem de guanyar doblers
per resoldre sempre el mateix problema, sinó per millorar els programes,
adaptar-los a les seves necessitats i daquesta manera fer la seva feina un
poc més fàcil i agradable.
Qui encara
no hagi entès que la llicència GPL i lOpenSource són la única forma
devolucionar en el món del software, simplement se nadonarà massa tard,
perquè això ja no hi ha qui ho aturi. Les empreses van aparèixer com a
boutiques a la costa. Està a prop lhora en la que aquells que no
entenen labast del software tornaran a vendre souvenirs en lloc de
programes.
Adoptar
llicències GPL i distribuir aplicacions basades en OpenSource aviat deixarà de
ser una alternativa. Serà, simplement, la única forma de seguir viu al mercat.
Allibereu
el vostre codi, o prepareu-vos per sofrir les conseqüències de no fer-ho. Vostè
mateix.
Lista de enlaces de este artículo:
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=819 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.