Resum de les II Jornades Camp.os.Linux


Al llarg de les conferències i tallers
–als que
van assistir una mitja de 200 persones en directe i a través
d’Internet– es van analitzar i posar en pràctica els avantatges
que
comporta el programari lliure. Permet un fàcil i ple
accés a la
Societat de la Informació i el Coneixement, una forma
d’estudiar, treballar
i entreteniment que cada pic més important per a qualsevol societat moderna.

L’organització destaca el creixent
interès per
la informàtica lliure. Els torns de preguntes dels assistents
han
reflectit que el programari lliure ja no es percep com quelcom
llunyà,
sinó com una alternativa real que cal tastar. Els conferenciants
han
aclarit els dubtes sobre les conseqüències que aquest nou
model té
sobre aspectes tant diversos com l’economia, la llengua, l’ensenyament,
l’equilibri territorial, la innovació a les Illes Balears o
l’ús
d’informàtica a nivell particular i empresarial. Els tallers han
servit
per demostrar que és fàcil d’usar.
De la mateixa manera que el llenguatge verbal
–obert, propietat de la humanitat– es un codi bàsic per
transmetre
coneixements, el codi obert del programari lliure permet que tothom
tengui accés a un nou llenguatge, l’informàtic, que
també transmet i
expressa coneixements. Cada pic té més pes en qualsevol
àmbit: els
estudis, la feina i l’oci. Usar programari lliure és la
única forma de
participar-hi activament, perquè el codi està a la vista.
Els usuaris
no interessats en el codi també es beneficien del model lliure,
perquè
no han de pagar llicències per usar els programes. Tenen
fàcil accés a
les noves versions, que es renoven sovint perquè molts
informàtics
poden treballar amb el seu codi obert.
Resum de les Conferències
Les primeres conferències van estar a
càrrec
dels representants dels patrocinadors: Ajuntament de Campos, Fundació
IBIT
, GIT Consultors i
de l’UIB, col·laboradors a
través del Centre
Universitari de Campos.
Andreu Prohens, Batle de Campos, va
inaugurar les Jornades ressaltant la importància de les noves
tecnologies per la Part Forana: a diferència dels requeriments
del
model de la Societat Industrial, per moure’s i treballar per la
Societat de la Informació no fan falta fàbriques ni
polígons.
«Qualsevol, amb un ordinador i una connexió a Internet,
pot fer feina».
Pere Joan Planas, Director de la
Fundació IBIT
,
va explicar els «objectius comuns entre BULMA i la
Fundació IBIT en el
propòsit de treballar cap als dos vectors de la tecnologia: el
tecnològic, per a seguir investigant, innovant i desenvolupant;
i el
vector social, per a evitar l’exclusió social i el
desconeixement de
l’ús de les tecnologies». També va declarar que
«les Illes Balears
apareixen a la coa de la innovació segons les
estadístiques que es fan
a l’estat Espanyol», però és perquè
«sovint només té en compte el model
industrial, minoritari a les nostres illes. Les noves tecnologies
són
una bona oportunitat per a nosaltres». En quant a programari
lliure,
l’associació BULMA està entre les més actives de
l’estat.
Gabriel Soler i Paco Àvila, de GIT
Consultors
,
van presentar el portal balearsnautic.com desenvolupat amb programari
lliure. «L’objectiu del Portal Nàutic és
promocionar el sector a les
Illes Balears, com a turisme de qualitat, a través de la
innovació i de
la Societat de la Informació». Els empresaris disposaran
d’una botiga
de franc al portal. El projecte està dirigit per la Conselleria
d’Economia, Hisenda i Innovació junt a la Cambra de
Comerç. Cal
destacar que GIT Consultors és l’empresa encarregada del
desenvolupament del portal gràcies a la proposta presentada
basada en
programari obert.
El Dr. Llorenç Valverde,
Catedràtic del Departament de Matemàtiques i
Informàtica de l’UIB
,
va emprar el fet que les bombetes elèctriques no les havien
inventades
els fabricants d’espelmes, per posar en dubte l’argument que la
innovació depengui exclusivament del teixit empresarial o del
negoci
vinculat a la innovació. La metodologia i ètica del
programari lliure,
molt més properes a les del món acadèmic que de
l’empresarial, són les
que han fet possibles els ordinadors personals o Internet en el passat
i, ara mateix, proporcionen la única alternativa viable per
resoldre
els problemes generats per la baixa qualitat del programari privatiu (o
propietari).
El Dr. Ricardo Galli, professor del
Departament de Matemàtiques i Informàtica de l’UIB
,
va parlar de la economia del programari. Va destacar que les
limitacions i ocultació de mecanismes del programari privatiu va
en
contra de les regles bàsiques del lliure comerç
expressades pels
teòrics del capitalisme. El programari lliure afavoreix la
lliure
competència i presenta la oferta més completa pels
consumidors. Permet
treballar amb el codi, un detall imprescindible per que qualsevol
empresa dedicada a la informàtica pugui vendre solucions en
igualtat de
condicions. En comptes d’ingressar en concepte de llicències, ho
fan en
serveis de personalització i suport que només poden donar
si tenen el
codi.
Miquel Piulats, de Softcatalà, va
explicar que no van poder traduir programes populars privatius
perquè
no van aconseguir el permís dels propietaris. «No ho
enteníem, perquè
el nostre era un servei gratuït». L’experiència els
va fer decidir-se
pel programari lliure, perquè «feia la vida més
fàcil en les tasques de
Softcatalà», beneficiant a tothom perquè «el
programari lliure suma; el
que un fa, queda a disposició de la resta». En Joan
Moratinos, un
santjoaner membre de Softcatalà, és l’autor del
diccionari català de l’OpenOffice.org, que incorpora la variant mallorquina.
Representants de Novell/SuSE van
presentar els seus productes. Pere Martínez,
responsable de grans comptes, va explicar els plans de l’empresa,
concentrats en el programari lliure, i les característiques del
producte MONO, per al desenvolupament de programari lliure. Rafa
Griman
va il·lustrar, a un taller, les passes per
instal·lar a un ordinador la distribució SuSE de
GNU/Linux.
Pedro Reina, professor d’Ensenyament
Secundari a Madrid
,
va explicar que com a professor «no estic disposat a utilitzar a
les
classes un programari diferent al que els alumnes poden tenir a casa
(…) quan els hi explico el Teorema de Pitàgores, se l’emporten
posat,
el poden usar. També vull que puguin portar a casa el programari
necessari per posar-lo en pràctica». En quant a la
importància del codi
obert, va recordar que «el mètode científic
consisteix en demostrar les
coses. Amb el programari lliure tenim el codi i puc demostrar qualsevol
cosa. Com a professor em paguen per explicar les coses».
Martin Michlmayr, DPL (Debian Project Leader),
va viatjar des del Regne Unit per parlar de la qualitat en el
desenvolupament de programari. Com a líder electe de la
distribució
Debian de GNU/Linux, va explicar els mecanismes que els
informàtics del
projecte segueixen per aconseguir coses tant importants com la
seguretat i estabilitat dels programes oberts del sistema GNU/Linux.
Trobar errors, establir mètodes per solucionar-los
ràpidament i formes
eficients de distribuir els pedaços són vitals per que
Debian destaqui
per la seguretat i estabilitat dels programes que distribueixen.
Els membres de l’associació BULMA
també van presentar conferències. Kiko Piris
va parlar de servidors de correu «a Internet, la majoría
són GNU/Linux.
Si s’administren bé, disposam d’opcions variades i potents.
Són
eficients per a desfer-mos dels virus i spam que tantes
molèsties
causen». Joan Miquel Torres i Albert Mainzer van
analitzar la
distribució Knoppix de GNU/Linux, ideal per a introduir-se al
programari lliure perquè no necessita cap casta
d’instal·lació;
funciona en un CD-ROM. Tomeu Capó va mostrar mecanismes
electrònics basats en programari lliure, que no està
només present als ordinadors de sobretaula. Ismael Fanlo
va repassar les característiques principals del programa OpenOffice.org i com és un substitut pel
Microsoft Office. També ho va demostrar amb un taller
pràctic. Benjamí Villoslada va presentar el
portal de BULMA dirigit a empreses: bulmae.bulma.net.
Les Jornades van acabar amb l’espectacle
Linuxshow
, a càrrec de Xavier de Blas.
Al llarg d’un monòleg en clau d’humor, va il·lustrar els
beneficis del
programari lliure mitjançant jocs malabars i projeccions
multimèdia.
Tal com explica l’artista, la informàtica és «un
saber que ha de ser
discernit no només per informàtics, sinó
també per intel·lectuals,
filòsofs, sociòlegs, polítics, educadors i,
perquè no, artistes que
sempre han disposat d’un paper crític necessari en qualsevol
societat».
Representants de totes aquestes àrees van
estar
presents a les II Jornades de Programari Lliure Camp.os.Linux, fent-les
un esdeveniment complet i útil pel progrés
tecnològic a les Illes
Balears.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2044 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.