La interacció de programari lliure damunt privatiu pot donar resultats interessants quan, pel motiu que sigui, no podem llevar la peça privativa de la xarxa. Els avantatges és que podem arribar a fer coses tan divertides com unison sobre Hasefroch.

Deixant clar des d’un bon començament que no estic a favor de l’ús de programari privatiu, fa poc me vaig veure en la situació de que havia de fer còpies de seguretat d’una màquina amb Hasefroch de manera regular. Si hagués tingut més temps hauria tirat de bacula, un conjunt d’eines dissenyades per fer virgueries amb els backups. Bacula té un client pel sistema que volem salvaguardar, però és massa complexe i per la tangent vaig decidir posar en marxa unison sobre ssh.
El primer que hem de fer és conseguir l’instal·lador del propi cygwin. En realitat estarem fent feina amb aquesta eina tota l’estona i no haurem de menester més programes externs als que el propi cygwin ens ofereix. Bé, davallam l’instal·lador, el posam en marxa i anam avançant. Malgrat té bastantes opcions són bastant intuitives totes (triar el servidor d’on posarem els paquets, directori on s’instal·larà…) per la qual cosa no parlarem aquí d’això. Si es tenen dubtes per favor consulteu el manual d’instal·lació.
L’única cosa que si hem d’estar atents a l’hora de fer la instal·lació és la d’instal·lar el que volem: aquests paquest són:

• cygrunsrv
• openssh
• unison
• algun editor

Aquest paquest els podem posar ja a la primera instal·lació o després tornant a posar en marxa l’instal·lador
Posam en marxa el cygwin en sí i tindrem un terminal en bash a la nostra disposició. Aquí els directoris estan en format unix, per la qual cosa és aconsellable tirar d’autocompletat tant com poguem que si no ens podem morir per anar a segons quins directoris.
La instal·lació del cygwin ha fet tot un arbre unix dins el C:/cygwin. Per poder accedir a la resta del disc el més senzill és crear el directori /cygdrive, que després de montar el /cygdrive/c podrem accedir al dispositiu sencer. En cas de no funcionar, feis un mount per veure on paren els distints dispositius.
La configuració de l’ssh no du massa problema: executam ssh-host-config -y. Les darreres preguntes són equivalents a fer cygrunsrv -S sshd. Aquesta comanda posa l’sshd als serveis, de manera que estará escoltant des del mateix moment que arranquem la màquina.
Recordau a repassar les configuracions de tallafocs i que el port per defecte de l’ssh és el 22
És molt important que instal·lessiu la mateixa versió d’unison que la versió de l’unison del vostre servidor. En cas contrari, ara és el moment de desinstal·lar-lo i posar el que toca (tot això ho feim per mitjà de l’instal·lador del cygwin).
També comprovau que des de la línea de comandaments podeu cridar unison per se, ja que m’he trobat que segons quina versió dels unison del cygwin posen sempre la versió. Si vos trobau això feis un copiau el /usr/bin/unison* a /usr/bin/unison.
És altament aconsellable posar l’accés de l’ssh per claus. El directori de l’ssh serà /home/loquesia/.ssh.
No tinc massa més cosa a comentar. Sols dir que no m’ha arribat a funcionar passar ni dos gigas mitjançant aquest mètode. Passar una mil·lionada de fitxers també fa petar la cosa. I, pitjor de tot, que hi ha molts de fitxers que es canvien constantment (busy) i tampoc se sincronitzen. Així que recomano per un profile (perfil) d’unison molt afinat per no copiar més del necessari.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2230 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.