Per què complicar-nos la vida amb arquitectures complexes? Sovint tenim maneres de fer les coses que no aprofitam i que són molt més senzilles. L’aprofitament de la potència de l’xml-rpc n’és una.
Introducció
Fa unes quantes setmanes vaig llegir un article, ho sento no record la font, on venia a dir que potser ens estavem
complicam massa la vida amb això de soap, corba i tecnologies similars. Que per què no treiem el suc a tecnologies
més senzilles. En poques paraules, si podem per què no seguir la regla KISS?
En aquest article intentaré explicar-vos com aplicar una d’aquestes tecnologies senzilles, l’xml-rpc
per tal de crear una aplicació multicapa d’una manera molt senzilla. L’objectiu, a més és tenir una manera de
poder desenvolupar aplicacions mixtes, on hi pugui haver una part d’interficie d’usuari via web i una
altra part, pels usuaris dins la xarxa local, típicament, amb un tipus d’interfície gràfica o texte més
amigable i/o ràpida.
Objectiu
Volem desenvolupar una aplicació que tendrà una interfície web i una interfície gràfica, de manera que no tenguem
que duplicar el codi de la lògica del negoci i sense complicar-ne la programació de manera excessiva.
Per tal de complir aquest objectiu, montarem la nostra aplicació damunt un servidor Zope, i implementarem
la lògica del negoci mitjançant scripts python dins el servidor, de manera que hi podrem accedir per xml-rpc
tant des del navegador web com des de la interfície gràfica o texte de l’aplicatiu.
Requeriments
Per posar en marxa un aplicatiu com el que desenvoluparem necessitarem un servidor Zope(1),
el llenguatge de programació Python(2) i les llibreries PyQt(3)
encara que la seva instal·lació no és imprescindible per a entendre l’esperit de l’article.
La comunitat Zope posa al nostre abast un servidor gratuït a Internet, un tant limitat, però que en servirà per
al nostre exeple. Ho podeu trobar aquí(4) i és el que jo faré servir en l’exemple.
Anem per feina!
Desenvoluparem una aplicació que el que farà serà sumar dos nombres i ens retornarà el resultat. Farem
que això mateix ho poguem fer des de la web, des d’un aplicatiu de consola i des d’una típica aplicació Qt.
L’exemple és força trivial, però és la base de la tecnologia que utilitzarem. Senzillesa i potència!
Creació de l’script a zope
Dins Zope, he creat una carpeta anomenada tests o hi posarem la part de Zope d’aquest mini-aplicatiu nostre. El primer
que he creat és un script python anomenat sumar amb paràmetres a i b.
# Suma dos objectes Python si es pot fer, si no
# retorna un missatge d’error
request = container.REQUEST
RESPONSE = request.RESPONSE
try:
rta = a + b
except:
rta = “Error! Mala sort!”
return rta
Ja hem acabat!
Doncs gairebé. Amb aquest petit script que hem fet podem fer que el nostre servidor Zope ens faci de calculadora.
Anau a la consola Python i teclejau:
>>from xmlrpclib import *
>>servidor = Server(“http://freezope2.nipltd.net/aloysoft/tests”)
>>servidor.sumar(2.0, 2.0)
Uep! Que us pareix?, funciona i tot! Ja hem feta la nostra primera aplicació xml-rpc, fitxau-vos en la captura
de pantalla. Com que no he fet cap suposició damunt el contingut de les variables a sumar, el codi Python
ens serveix tant per sumar nombres, com cadenes, com llistes, etc.
La part Qt
Per fer la interfície d’usuari he fet servir PyQt, Eric el Qt-Designer. Com podeu comprovar no m’he complicat
massa la vida, es tracta de fer el mateix que he fet per consola. El codi és força semblant, llevat de que
en aquest cas imposam el que volem sumar dos nombres.
La feina principal ha esta crear la interfície amb el dissenyador, convertir l’arxiu .ui en codi Python i
crear el mètode sumaBtn_clicked que és el que farà la feina.
def sumaBtn_clicked(self):
servidor = Server(“http://freezope2.nipltd.net/aloysoft/tests/”)
valor = servidor.sumar(float(self.item1Edit.text().latin1()),
float(self.item2Edit.text().latin1()))
self.rta.setText(“%f” % valor)
El codi font ho podeu trobar aquí(5)
La part html
Aquí hem d’entrar un poquet en el que és la programació en la part del servidor Zope. Bàsicament crearem
un formulari i una pàgina per a presentar la resposta.
Tampoc és l’objectiu d’aquest aritcle ensenyar-vos a programar en un entorn Zope així que el que faré
és donar-vos l’enllaç per a que proveu que efectivament funciona.
Així que els incrèduls podeu pitjar aquí(6). Per als qui
els piqui la curiositat, de com és l’entorn de programació Zope
I per als que vulguin saber més, llegiu el llibre(7)
damunt aquest potent framework de desenvolupament d’aplicacions web.
Un món per descobrir!
Les possibilitats que tenim de fer aplicatius accessibles tant per web com per altres tipus d’interfícies d’usuari sols estan limitades per la nostra imaginació. L’arquitectura que us proposo té una corba d’aprenentatge no massa grossa, encara que no la puc qualificar de suau. Haurem d’aprendre a fer servir Zope o un producte semblant, però els beneficis que aconseguirem són també importants: senzillesa en el codi, senzillesa en el manteniment i tenir un conjunt de regles ben definit i centralitzat per a la nostra aplicacio.
L’exemple que hem fet és prou simple, però les coses no es compliquen massa més. Malhauradament el servidor gratuït és massa limitat per a explorar algunes de les possibilitats que tenim al nostre abast, però
intentaré donar-vos algunes idees:
Zope és especialment potent en l’accés a bases de dades. Per tal de fer el mateix que hem fet bastaria crear un accés a la base de dades i crear-ne els mètodes d’inserció, edició, esborrat i cerca. Amb això tendirem
llesta la capa bàsica d’accés. Després creariem els mètodes Python amb les
regles del negoci que atacarien a la capa anterior.
Finalment ja sols ens quedaria fer servir la interfície que més en agradés, de la mateixa manera que hem fet amb l’exemple d’aquest article.
Un punt fonamental que no hi ha que oblidar és que el client pot ser qualsevol llenguatge que admeti crides xlm-rpc: perl, java, c++, etc.
I encara ho podem fer més divertit si feim servir una base de dades que admeti procediments amagatzemants i disparadors. Firebird per això és la meva preferida, encara que teniu en compte que llavors ens carregarem la independència de la BD que ens dóna Zope, però, quí vol portar aplicacions entre bases de dades 😀
Referències
- Documentació xmlrpc (8)
- The Python Web services developer
- xmp-rpc how to(9)
- Zope xml-rpc(10)
- XML-RPC: It Works Both Ways(11)
- Zope(1)
- Python(12)
- xml.org(13)
- xmlrpc.org(14)
Lista de enlaces de este artículo:
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1835 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.