(1)
Per a explicar el programari lliure tinc en es.gnu.org(2) aquest mapa conceptual(3) que permet d’un cop d’ull tenir una bona impressió general. Per a un professor és una bona eina, ajuda a preparar unitats didàctiques, com per exemple deixant veure fàcilment que té més importància i calcular quantes sessions s’ha de dedicar a cada part.
M’han comentat que vindria bé que afegís la informació necessària perquè un professor, sense tenir molta experiència en el món del programari lliure, el pugui explicar en una aula. Així, partint de la necessitat bàsica d’explicar els acrònims com la FSF (Free Programari Fundation) la meva idea és detallar tot el que apareix, per a donar-los una bona resposta a les possibles preguntes que poden plantejar els alumnes intentant fer un esforç de resum que permeti no donar més d’un paràgraf a cada referència.
Aquest és el repte que em poso, vosaltres direu si ho assoleixo. Compte amb les vostres correccions i idees per a millorar-ho en comentaris. 🙂
[Traducció: castellano(4)]
Índex
Introduint
el programari lliure(5) . Com explico el mapa
conceptual Realitzacions
del programari lliure(6) . De què parlem i què tenim avui
dia. Llibertats
del programari lliure(7) . Defineix millor el programari
lliure saber què necessita per a ser considerat lliure. Valors
del programari lliure(8) . Això respondrà a molts el per
què. La
comunitat del programari lliure(9) . Qui participa.
Introduint el programari lliure
El primer que es pot apreciar en el mapa és que hi ha quatre
grans zones amb colors diferenciats. El violeta, que anomenaria
realitzacions, el groc
que parla de comunitat,
el blau sobre els valors,
i finalment en vermell suau la zona de les llibertats o condicions
del programari lliure.
Així doncs, els colors gairebé coincideixen amb les clàssiques
preguntes: què, qui,
per què i com.
Vegem primer de què estem parlant.
Abans, un cop d’ull ràpid al
mapa: Si
el voleu usar o modificar, aquí teniu el fitxer font en l’estàndard
OpenDocument(10)
que usa l’Open Office 2: Mapa
Conceptual del Programari Lliure(11)
Realitzacions del programari lliure
El programari lliure es distribueix majoritàriament a
DISTRIBUCIONS, com Debian Gnu/Linux que és un projecte
en el qual participen més de mil persones de tot el món, que
recullen programes que són lliures i els adapten i integren per a
permetre a l’usuari instal·lar, desinstal·lar o actualitzar
còmodament els seus programes en un entorn de qualitat.
De Debian deriva tota la sèrie d’Ubuntu com Ubuntu, Xubuntu,
Kubuntu i Edubuntu que es diferencien en l’entorn d’escriptori o
en detalls més específics com Edubuntu que està més encaminada a
l’educació. D’Ubuntu, al seu torn, un altre equip de gent ha derivat
la distribució gNewSemse amb l’objectiu d’assegurar al 100%
l’usuari que només està usant programari lliure, sense cap
controlador o programa privatiu.
BSD (Berkeley Software Distribution) és un tipus de
llicència per a un altre sistema operatiu semblant a Unix com
GNU/Linux, però que permet que qualsevol pugui tancar un programari
lliure. GPL (GNU General Public License) és la llicència de
la FSF. Apache és un altre tipus de llicència lliure,
precisament el qual usa el servidor de pàgines web apache.
OpenBSD és una distribució basada en BSD que enfoca el
seu esforç en la seguretat. Debian GNU/Linux és una
distribució que enfoca el seu esforç a donar als usuaris el màxim
d’aplicacions lliures. La recolza una comunitat de desenvolupadors i
usuaris molt gran. OpenSolaris és la distribució de SUN,
coneguda per l’estabilitat del seu nucli i avantguarda d’algunes de
les seves aplicacions. Mandriva Linux és l’única distribució
de pagament que queda que estigui en mans europees.
Així doncs les distribucions porten la selecció, els
empaquetados i la reunió dels continguts instal·lables.
Inicialment tots els programes lliures tenen dos formats a l’hora
de distribuir-se: d’una banda el PROGRAMA EXECUTABLE també anomenat
el binari i d’altra banda el CODI FONT DEL PROGRAMA.
El PROGRAMA EXECUTABLE és aquell què l’ordinador sap posar en
marxa. Està fet en el llenguatge de la màquina i no és
intel·ligible pels humans perquè és com mirar uns i zeros.
El CODI FONT DEL PROGRAMA és el que escriuen realment els
programadors, les seves instruccions, com per exemple agafar un
nombre, posar-lo en la memòria, sumar-n’hi un altre, mostrar-lo en
pantalla… Són instruccions, normalment usant paraules
angleses, que juntes són com la recepta del que l’ordinador ha de
fer.
Juntament amb el programa executable solen anar uns continguts
lliures com poden ser imatges, sons, plantilles (documents ja
preparats amb el format proposat però, sense el contingut), que no
són realment programes però si formen part del que es pot anomenar
programari. Hi ha molt variats equips de gent, (tots es consideren
desenvolupadors, encara que no programin), que contribueixen afegint
traduccions, fonts tipogràfiques (els distints tipus de lletra). La
internacionalització (I18n) és preparar un programa perquè
es pugui posar en diferents idiomes i la L10n, localització,
és donar-lija una traducció i arranjaments necessaris per a poder usar-ho amb un idioma en particular.
El programa executable s’obté en el procés de compilat .
Aquest procés permet tenir a partir dels programes que fem poc a poc
un executable i, pot canviar d’un tipus de màquina a una altra; els
programes es poden compilar per a un pentium o per a una altra cpu
com per exemple una G4.
Alguns exemples de programes lliures poden ser: OpenOffice.org
que és una de les aplicacions de més èxit en el programari lliure.
Implementa l’OpenDocument , que és l’únic estàndard internacional
ISO reconegut per a documentació. Firefox és el navegador
lliure més conegut. Kontact és la suite de gestió
d’informació personal de KDE, Xine és un reproductor
multimèdia lliure per a entorns tipus Unix i windows, Emacs
és un editor de text amb un nombre sorprenent de funcionalitats usat
amb molta freqüència per tècnics. GIMP (GNU Image
Manipulation Program) és un conegut editor d’imatges.
man és l’abreviatura de manual. Juntament amb els man es
poden trobar Ajudes, guies d’usuari o de desenvolupador, Preguntes
d’ús freqüent (PUF o en anglès FAQ de frenqüent asked questions)
El COPYLEFT és una forma de dotar el programari lliure
d’una protecció enfront de qui vulgui apropiar-se d’aquest i tancar-lo.
El dota d’una condició “vírica” que obliga a mantenir la
llibertat del programari i que impedeix situacions com que una
empresa pugui apropiar-se de tot el treball, canviar-li el nom i
vendre’l com un producte no lliure. El símbol del Copyleft és com
el del Copyright, una C dintre d’un cercle, però girada cap a
l’altre costat.
Els ESTÀNDARDS OBERTS són els que han estat
desenvolupats en un procés obert a tots els interessats i que poden
ser llegits i usats per tot el món sense haver de pagar per això.
No tenen patents (visibles o ocultes) i se suposa que han de tenir
especificacions senzilles. És natural demanar que, a més, tinguin una
implementació lliure ja desenvolupada. Són aquells que permeten que
la comunitat se centri en el desenvolupament d’aplicacions i
competeixi pels resultats no per qui és capaç de posar més traves
a un altre, fent que els seus usuaris es quedin lligats al seu
servei.
La IETF (Internet Engineering Task Force) és una
organització que treballa pels estàndards i l’educació. Una altra
organització d’estandardització és el W3C (World Wide Web
Consortium) OASIS (Organization for the Advancement of Structured
Information Standards) és un consorci sense fins de lucre que
treballa pels estàndards internacionals relacionats amb el món
empresarial. I una organització més, la ISO (Organització
Internacional per a l’estandardització o International Organization
for Standardization) té membres a gairebé tots els països.
Aquestes organitzacions internacionals, i moltes altres, treballen
perquè puguem usar estàndards com l’HTML (HyperText Markup
Language) que descriu el format de documents estructurats com les
pàgines web. IP específica com han de transmetre’s els
paquets de dades en una xarxa i especifica com s’ha d’implementar el fluix
de dades a través d’IP. També existeixen els RFCs (Request For
Comments) són documents que proposen especificacions d’una forma
molt oberta i són per exemple la base de molta de la tecnologia
relacionada amb Internet.
Llibertats del programari lliure
Perquè pugui dir-se que té aquesta LLIBERTAT, ha de
proveir-nos almenys d’unes determinades llibertats de forma
explícita. Aquestes estaran explicades en la seva llicència que ens
dirà si som de lliures en l’ús, distribució, i modificació dels
nostres programes.
La FSF (Free software
Fundation(12)) va ser la pionera a definir quines són les llibertats
necessàries per a garantir la llibertat del programari. Seguint
aquest criteri, manté una llista actualitzada amb totes les
llicències que poden ser considerades lliures i ha creat diverses
llicències lliures (GPL, LGPL i unes altres) que garanteixen la
llibertat del programari en distints escenaris.
Uns altres defineixen el programari lliure d’una altra forma, com
l’OSI (Open
Source Initiative(13)). La definició de l’OSI està relacionada amb
el que Debian considera lliure a l’hora d’acceptar noves aplicacions.
La diferència es pot resumir en que detalla més les condicions però
no té el requisit del copyleft. (veure explicació sobre el copyleft
en l’apartat sobre les realitzacions)
Les llibertats d’ÚS indiquen que la llicència no pot
impedir que s’utilitzi en qualsevol ordinador, o el temps que es
vulgui, o per allò que es desitgi. Aquestes llibertats solen ser
restringides en el programari privatiu (definit per contraposició
com aquest que no és lliure, el qual ens priva d’aquestes llibertats).
Poder APRENDRE i realitzar MODIFICACIONS en un programa és
essencial per anar afegint millores i que progressi en comunitat. Així, al programari lliure, se li poden afegir millores, adaptacions a
situacions concretes, actualitzacions al pas del temps i canvi de les
necessitats, i diversificacions per poder satisfer simultàniament
les diferents necessitats (un bon exemple és afegir pluguins que
permetin usar un programari genèric d’una forma específica).
És important notar la diferència entre programar per una empresa que te fa signar contractes que impedeixen utilitzar en la pràctica el coneixement tècnic una vegada s’ha sortit de l’empresa, cosa que és completament habitual avui en dia, i el poder aprendre de les aplicacions lliures mentres les edites en comunitat. En el mon del programari lliure, cada contribució que fas, ets més valuós tècnicament.
Una vegada desenvolupat un programa se li dóna, o no, una
DISTRIBUCIÓ, que és passar-ho a algú perquè el pugui usar. Si
ha de ser lliure i és distribuït, ha de permetre que es pugui
re-aprofitar copiant-ho, modificant-ho, i donar-li una redistribució
una vegada modificat. És sorprenentment senzill i barat, i aquesta
és una dels senyals propis de l’era digital. La mateixa forma de
distribució pot convertir-se en un valor afegit més, com passa amb
els live-CDs, que són CDs amb un sistema operatiu i un ampli ventall
d’aplicacions que funcionen directament des del CD sense necessitat
ni de tenir disc dur. “No sol pots copiar-ho a un amic, sinó
que pots afegir detalls o donar-li funcionalitats claus o canviar-li
l’idioma.”
Naturalment fer tot aquest treball no ha de ser sempre sense
remuneració. Es pot cobrar per una àmplia varietat
d’aportacions resultat del treball desenvolupant programari lliure,
com és natural. Per exemple: si una entitat vol una funcionalitat i
no existeix, no li queda més remei que pagar a algú perquè la
faci, això és sempre així tant en programari lliure com en
programari privatiu. És més, usar simplement el programari lliure
durant molt temps i no aportar mai gens a canvi, encara que sigui en
la mesura de les pròpies possibilitats, pot ser mal vist.
Valors del programari lliure
El programari lliure és UNA FORMA ÈTICA D’ENTENDRE EL
PROGRAMARI en el seu desenvolupament, comercialització,
distribució i ús. Un comportament responsable per part del
desenvolupador o de l’empresa que ho contracti no ha de cedir a
interessos monetaris fins al punt de perdre la seva ètica
professional. Un professional de la informàtica no ha d’afegir a un
programa una limitació solament per a exigir uns diners a canvi que
la llevin, és un exemple dels molts abusos que existeixen en el
sector avui dia. En medicina seria l’equivalent a donar-li la
medicina mal barrejada si no paga un extra per la “medicina
professional edition”
És una forma ètica en el seu desenvolupament perquè dóna
les funcionalitats que vol l’usuari evitant les que no vol, com per
exemple els popups que molesten i que els navegadors lliures permeten
filtrar. També es desenvolupa pensant que uns altres ho voldran veure, aprendre d’ell, modificar-ho. No cal oblidar que això té
com efecte secundari donar-li una mica més de qualitat. Un altre
exemple, el DRM no és una funcionalitat desitjada. “És el meu
ordinador vostè no té dret a espiar-me, ni a espatllar res, ni a
limitar les seves funcionalitats. I menys sense que jo m’assabenti.
On es la seva ètica professional?”
És ètica en la seva comercialització perquè no inclou
els paranys al fet que estem desafortunadament habituats. Llicències
interminables que impedeixen comportaments naturals. Per exemple,
paguem per usar un programari que per llicència no podem posar en el
següent ordinador que ens comprem. O posar dintre d’un programa de
comptabilitat detectors de canvi de dispositius per a obligar a pagar
al productor cada vegada que es canviï alguna cosa en l’ordinador,
solament perquè pugui seguir funcionant. Funcionalitat que et lleven
i t’obliguen a pagar per tornar a tenir-la, sense que res hagi
canviat ni estiguem pagant per un treball necessari. Això és un
engany, un abús que per suposat no existeix en el programari lliure.
És ètica en la seva distribució per la seva
transparència, tot el món pot saber el que es distribueix.
Vendre-li a un alguna cosa diferent del que un pensa que està
comprant és més difícil, perquè es pot constatar i demostrar
fàcilment. Distribuir un programari lliure significa publicar-ho o
deixar que es publiqui. Fins i tot la qualitat del que es compra és
transparent per a un tècnic que sàpiga llegir el codi.
I és ètica en el seu ús perquè és ètic exigir que no
et tractin a un amb enganys i no li restrenyin les llibertats. És ètic
no deixar que li tanquin l’accés al coneixement. És ètic actuar
pel bé de tots, col·laborar perquè s’usi el que sigui millor per a
tots. En un col·legi per exemple, és ètic usar una suit
d’ofimàtica lliure en comptes de despreocupar-se i copiar
il·legalment tot el que es desitgi. No ho és qualsevol cosa que
significa rebutjar estàndards internacionals com l’OpenDocument i
els seus beneficis, i ajudar al fet que es perpetuï un programari
condemnat reiteradament en els tribunals pels seus abusos delictius.
Col·laboració és una de les paraules claus del
programari lliure que, creix com la ciència, amb la col·laboració
de tot el qual pugui aportar alguna cosa, i hi ha moltes formes de
poder fer-ho. És evident que un equip col·laborant rendeix molt més
que si tots intenten fer tot pel seu compte sense compartir gens. Hi
ha col·laboració entre totes les parts, usuaris, desenvolupadors,
empreses; tots ajuden a tots d’alguna forma redundant en benefici
mutu. Moltes vegades es llegeix “Vaig enviar el divendres un
email al desenvolupador i no sol em va respondre amablement i em va
dir que m’apuntés a la llista de correu, sinó que a més ja ho ha
solucionat i pots baixar-te la versió millorada”.
Alguns pensen que no és aplicable la paraula competitivitat.
Doncs bé, discrepo. Si posem a un costat el programari privatiu,
màxim exponent, segons alguns, de competitivitat en el mercat, i en
l’altre costat al programari lliure equivalent. Penso que encara que
de vegades pugui anar a un pas més lent per falta de fortes
inversions puntuals, l’altruisme de milers de persones en tot el món
pot ser molt competitiu. No sé si hi ha empresa que pugui
invertir l’equivalent al que la cooperació altruista de milers de
persones en tot el món a llarg termini. La situació actual demostra
que el GNU/Linux està sent molt competitiu doncs és usat per moltes
de les més prestigioses empreses i entitats com Google i la NASA,
per les seves qualitats, i l’Apache, per exemple, és el servidor de
pàgines web més usat.
L’eficàcia del programari lliure també reforça la seva
competitivitat. L’eficàcia li ve de la seva forma científica de
desenvolupament. En el sentit que en exposar públicament el seu
codi, aquest es veu enriquit per les aportacions d’uns altres i per
la pròpia exigència de qualitat del desenvolupador que desitja
lliurar, a la comunitat, alguna cosa bona i que no sigui gaire fàcil de
criticar. Dos ulls hi veuen més que 1, i 400 veuen encara molt més, pel que si l’aplicació és molt usada, els seus problemes es poden solucionar abans i les millores proposades són moltes i més ràpidament
implementades.
En aquest sentit el programari lliure publicat és més científic.
No vull dir que es desenvolupi basant-se en un estudi més detallat i
amb mètodes més acuradament dissenyats i organitzats. En aquest
cas, diem que és un programari científic perquè treballa com ho fa
la ciència en general, amb transparència no sols en els resultats i en la publicació el material clau, sinó també el codi font, per a
revisió publica tot esperant possibles millores, crítiques i una
màxima divulgació. Fins a en les escoles es pot aprendre no sol el
seu ús sinó també el seu desenvolupament en els nivells d’edat
adients. No hi ha secrets tecnològics. És tot divulgació i
cooperació, es pot aprendre el que es vulgui.
I clar, quant a la seguretat, això redunda en una major
revisió dels errors i correccions més ràpides. Aquí no s’ocultem
els bugs (errors), aquí es reporten contínuament pel bé de tots i
es corregeixen de mitjana moltíssim més ràpid que en el programari
privatiu. I per suposat sempre solem tenir l’última versió
disponible. No ens diuen després de pagar això del “bug que
vostè necessita arreglat, ja ho està en la versió següent que
vostè ha de comprar-se i oblidar la que ara té pagada” Com exemple
un botó, fa més de 5 anys que uso programari lliure 100%. Mai he
usat antivirus i mai he tingut aquest problema.
Privadesa, :). Dono xerrades defensant el valor de la
privadesa perquè ho considero fins i tot més bàsic que la
llibertat. El món modern està fent-nos perdre, poc a poc, parcel·les
de llibertat de forma alarmant per a qui té una visió de conjunt.
Hi ha molts exemples en el programari privatiu, dels quals n’anomenaré
aquí dos: 1- Els programes que entren a l’ordinador i informen gent en una altra part del món del programari que hi ha instal·lat. I 2- el fet
que els títols de les pel·lícules que veus amb molts programes
privatius de visualització de vídeo circulin per a informar a
“algú”. Ambdues coses sense que l’usuari ni ho sàpiga!
Ara fins i tot el control del PC amb el perniciós DRM(14)
ja no et pertany, ja no ets tu qui decideix què pots fer amb ell.
Naturalment la comunitat del programari lliure considera no ètica
aquesta forma d’actuar i la seva transparència evidència fàcilment
aquest tipus de corrupcions.
El programari lliure és No
discriminatori perquè tothom, sigui del grup que sigui, o
encara que no sigui de cap, pot usar igualment el programari sense
menyscapte de les seves possibilitats. Usar-ho, millorar-ho,
contribuir, aprendre d’ell … tot igualment accessible a tots.
Actualment, per exemple, companyies en tot el món menyspreen a
comunitats lingüísticas petites oblidant-se de produir versions en
la seva llengua i impedint que uns altres ho facin. Això no és
ètic, s’ha de permetre que tot el món pugui traduir un programari.
Nosaltres tenim traduccions dels nostres programes fins a en Klingon.
🙂
La llibertat és el principal valor del programari lliure. Llibertat per:
- poder participar en el mon tecnològic actual i no ésser esclos
- poder elegir el programa que més t’agradi sense que t’incomodin amb incompatibilitats posades aposta
- que no t’obliguin a canviar de versió i perdre doblers cada vegada que en necessitin
- que puguis escoltar la teva música o vídeos encara que no siguin del circuit de ventes habitual
- que no t’obliguin a tenir problemes de seguretat estúpits
- que no decidan/ordenen altres quan el teu ordinador no deu seguir funcionant
- …
La llibertat està implicada per tot arreu en el programari lliure, seria molt extens entrar en els detalls.
Em limitaré a comentar dos punts curiosos que he après observant el mon del programari lliure sobre el valor de la llibertat.
quasi tot el més rellevant. Encara que pugui semblar un defecte, és
l’efecte natural de la llibertat. I això em porta al segon punt:
molta gent que li dedica temps com a hobby o passió. En el fons volem
la llibertat per a fer coses, per a seguir el nostre propi camí i
ser feliç amb el que particularment puguem fer. Tinc la ferma
opinió que contribuir de forma significativa a un be públic és
una de les vies més sanes de complementar la pròpia
autorealització. És sa tenir algunes petites passions i aquesta
és, al meu gust, de les millors. Millorar tècnicament, establir
relacions humanament i intel·lectualment interessants, satisfacció
de veure que alguna cosa teva és apreciat i sorprenentment molt
usada, llibertat per a deixar-ho i reprendre-ho quan vulguis o
canviar d’àmbit, camp obert per tots costats per a triar el que
prefereixis …
La comunitat del programari lliure
La comunitat del programari lliure la componen tant els usuaris
com els desenvolupadors. Els USUARIS, és a dir les persones o
entitats que usen els programes, solen ajudar moltes vegades
sol·licitant funcionalitats o reportant bugs. Un bug, que en anglès
és una bestiola, és el nom que se li dóna a un error que sovint
sol semblar amagat entre milers de línies de programa. Exemples
d’usuaris, que moltes vegades també participen en el desenvolupament
són la UNESCO, la Wikipedia, i companyies punteres com Google que
paga cada estiu un munt de diners per a promocionar funcionalitats al
programari lliure o la mateixa NASA.
Desenvolupadors són tots aquells que produeixen
principalment programes; però també es consideren desenvolupadors
els quals produeixen sons, imatges, icones, manuals, plantilles i tot
allò que es pugui adjuntar a un programa. També caldria nomenar a
aquells que ajuden a la seva divulgació en revistes, llibres,
esdeveniments oberts al públic, que sense els desenvolupadors, també
contribueixen a promocionar el seu ús. Desenvolupadors hi ha
de molts tipus, empreses com IBM, SUN o NOVELL,
hackers (gent amb habilitat i gust per la informàtica),
gurúes (en aquest cas, gent diversa amb propostes sobre
programari), hi ha organitzacions grans com KDE (de K Desktop
Environement, el projecte darrera del conegut entorn d’escriptori),
Gnome (un altre projecte amb un altre escriptori més simple),
Enlightenment (un escriptori especialment ràpid i vistós),
GNU (projecte relacionat amb la FSF on es manté aquest mapa
conceptual i es desenvolupen moltes aplicacions).
Normalment el diàleg entre tots ells i amb els usuaris sol
respectar unes normes de convivència anomenades netiqueta.
Normes com, per exemple, “abans de preguntar i fer que algú et
busqui la informació mira tu mateix en el Google o la Wikipedia i si
no ho trobes o no ho entens després d’una estona, llavors pregunta
dient quins passos has donat.”
Així doncs, tota aquesta amalgama de persones i entitats
disperses per tot el món potencia que es vagi usant el programari
lliure i que aquest vagi adoptant MILLORES i QUALITAT a força
d’anar prenent, els uns dels altres, idees, programes ja fets,
informes de bugs i produint incrementalment millors programes. No es
reinventa la roda contínuament. Quan ja existeix alguna cosa
implementada, és molt habitual rehusar-ho, millorant-ho.
Sense cap dubte, el programari lliure usa ESTÀNDARDS OBERTS.
No estem interessats a obligar l’usuari a usar un determinat
programa a través d’imposar-li l’ús d’un estàndard de facto que
després li dificulta extremament usar altres programes. Tot el
contrari. En totes les universitats i escoles superiors s’ensenya el
valor dels estàndards internacionals com l’OpenDocument. Permeten
interoperativitat i fan que la competència no se centri a captivar
l’usuari impedint-li canviar de programa, sinó a donar-li
funcionalitats que li representin un enriquiment. Exemples són
l’HTML (a pesar que el navegador de Micro$oft no interpreti bé les
pàgines és un estàndard del W3C), els RFC (Request for coments)
que valen com estàndards, el XML … Estàndards que tenen darrere
entitats internacionals de molt pes com la W3C, IETF, IEEE
Els usuaris i els desenvolupadors s’ajuden entre ells habitualment
a resoldre els típics dubtes en els LUGs (local user grups, grups
locals d’usuaris), en llistes de correu (que són adreces de correu
que reenvïen tot el que els arribi a tots els quals s’apuntin), en
els fòrums (webs on es pregunten i responen uns a uns altres afegint
comentaris), wikis (webs colaboratives on tot el món pot anar
editant parts), blogs o weblogs (webs configurades com diaris
personals o bitácoras), i en xats (IRC). Tot això constitueix un
SUPORTI molt funcional sense equivalent en el programari no
lliure, que afegeix valor extraordinari als programes, un valor que a
més és, moltes vegades, gratuït. Valux és un exemple de grup local
d’usuaris de valència. La Bulmailing serveix com exemple d’una
llista de correu molt activa on es resolen dubtes d’usuaris i
desenvolupadors i freenode o OFTC són servidors d’IRC (xat) on hi ha
canals com #debian-és per a poder preguntar sobre Debian en
castellà.
Gràcies a Nacho d’és.gnu per algunes
idees que em va enviar per email per a millorar l’article. 🙂Lista de enlaces de este artículo:
Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2448 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.