Tot i la gran quantitat d’aplicacions gràfiques i per entorns de finestres que ens podem trobar en Linux, encara hi ha gent que per la seva feina o preferències personals fa servir aplicacions en mode consola.

En aquest petit article faig una petita reflexió damunt la necessitat de dominar aquest tipus d’aplicacions i don un petit llistat d’aplicacions de consola que m’han resultat especialment útils

La vida en una consola

Consola? Avui?
I per què no?. Quina necessitat hi ha d’instal·lar i fer servir tot
un entorn de finestres quan el nostre ordinador farà sols de servidor?
Encara que sempre se podria instal·lar un gestor de finestre lleuger,
per les tasques ordinàries de gestió d’un servidor aquest no
és realment necessari.

Segurament molts ja utilizareu comandes a nivell de consola, però
en aquest article uan parlo de aplicacions de consola no m’estic referint
a aplicacions que s’executin des de la línea de comandes (grep, awk,
cp), sinó a aquelles aplicacions que presenten una interfície
d’usuari que les fa especialment útils, encara que la mateixa tasca
es pugui realitzar mitjançant eines menys sofisticades (vi, mc, …).
Aquest article no va d’instal·lar servidors ni de la seva gestió,
va d’aplicacions de consola que podem fer servir per facilitar-nos la vida.
Se suposa que tots els serveis necessàris estan instal·lats
i funcionant.
M’agradaria que poguéssim anar completant aquest article amb les
vostres aportacions. Amb els programes en mode consola que utilitzau en el
decurs de la vostra activitat.
Avantatges i inconvenients

El principal inconvenient de les aplicacions de consola és que moltes
vegades són poc intuitives. Estan pensades per fer la feina de manera
ràpida i eficient, la qual cosa implica que l’usuari necessita un
període de formació que sols ser més llarg que en les
aplicacions gràfiques.

La gràcia està en que una vegada dominades les opcions bàsiques
poden fer les nostres tasques molt ràpidament, amb unes poques pulsacions
de tecles. Això seria l’equivalent als shortcuts de les aplicacions gràfiques, amb la diferència que ara en els aprendrem.
L’àmbit d’utilitat i utilització de les aplicacions de consola
és molt ample, per exemple, podem gestionar el nostre servidor Linux
de forma remota ( l’ssh fa meravelles) mitjançant línees de
comunicació de poc ample de banda. En aquest cas les aplicacions de
consola són molt més eficients que les aplicacions gràfiques,
amb una ADSL normaleta gairebé no notarem que estam fent feina en
remot. Però no es tenim que limitar sols a això 
Si feis una ullada al Bulmailing veureu que hi ha gent que pràcticament
sols fa la seva feina en entorns de consola  i ho fa bé i ràpid!

Per una altra banda un cert domini de les eines bàsiques ens serà
de gran utilitat per restaurar el nostre ordinador a partir de mini-distribucions
o disquets d’arrancada.
No ens podem permetre el luxe de sols conéixer els editors de texte
gràfics, al manco hem de conéixer el més bàsic
de l’editor que dugui la nostra mini-distribució preferida.

Aplicacions
Suposem ara que ja us he convençut de la necessitat de tenir bones
eines en mode consola, segurament us demanareu per on començar, què
instal·lar, aquí teniu una llista d’aplicacions que a mi m’han
anant força bé.
Imprescindibles

• Un editor de textes. Supòs que tots estam d’acord amb la

  necessitat de comptar amb un editor en mode consola entre les nostres eines.
  N’hi ha un bon grapat per triar. La nostra elecció dependrà
  dels nostres guts personals Aquí n’hi ha per tots els gusts: jed,
  nano, vi, vim, emacs, elvis, pico, etc. Les meves preferències personal
  es decanten per vim i jed. Com que a més el vi o el nano és
  el que solen dur per defecte la majoria d’eines de recuperació de
  desastres i mini-distribucions mai està malament donar-los una ullada. 

• Un gestor de fitxers. Axí com editors de texte n’hi
  ha molts i molt bons, aquí l’elecció és molt clara:
  Midnight Commander (mc), que per cert té un molt bon editor de textes,
  l’mcedit. Aquesta eina ens permetrà gestionar els nostres fitxers
  dins un entorn molt productiu. A més les darreres versions duen soport
  per connexions ssh. Així que si a més anam curts d’espai mc
  ens pot servidr d’editor, client ssh per a tranferències de fitxers
  i client ftp.
• Un client ftp. Aquí també n’hi ha per triar. Jo recomanaria yafc. És
  senzill d’utilitzar, permet conexión segures (yafc ssh://<usuari>@<servidor>),
  autocompletat de noms de fitxer, etc etc. Una autèntica joia.
• Secure shell (ssh). Però encara no ho teniu instal·lat?
• Un navegador. Es força útil per consultar documentació. Jo optaria pel links,
• Un lector de correu. mutt. En aquests moments no n’hi ha cap que li pugui fer ombra.

Especialitzats

• Un entorn integrat de programació. Si sovint hem de crear
  o modificar programes potser ens interessarà tenir un entorn integra
  de programació. rhide i motor són les meves preferències.
  El primer per la seva perfecta integració amb el depurador, el segon
  per la seva orientació al maneig de projectes (creació automàtica
  dels fitxer de projecte, configuració i construcció) i al treball
  en grup amb soport cvs. Dins la mateixa línea també trobareu el wpe que té un germà bessó per l’entorn X.
• Una fulla de càlcul (i per què no!): oleo és
  una fulla de càlcul GNU que està força bé. Jo
  la trob particularment últi per mantenir informació de manera
  ordenada, per tractar informació provinent d’altres programes, i com
  no per fer càlculs que no requereixin d’una presentació sofisticada.
• Base de dades Si el nostre servidor no té instal·lat
  un motor SQL però necessitam mantenir i consultar una petita base
  de dades sqlite és una de les millors opcions. Aquest aplicatiu
  ens permetrà crear bases de dades i fer-hi consultes amb una gran
  senzillesa.
• ASCII art. Això potser ja entraria un poc dins la
  secció de curiositats, però és molt útil a l’hora
  de personaltizar el nostre servidor. No deixeu de pegar una ullada a figlet i a cowsay. Després d’això el message of the day mai tornarà ser el mateix.
• Si feis feina amb ssh és molt recomanable screen una utilitat que ens permetrà tenir fins a 10 consoles virtuals.

La consola està més viva que mai. Gràcies a la implantació
de les línees ADSL i RDSI se’ns obre el camí de l’administració
remota de servidors i equips, una via de negoci en la qual Linux hi pot destacar
per damunt de totes les altres opcions.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1610 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.