BULMA publica una nota de premsa amb l’objectiu de que els mitjans de comunicació locals es facin ressó del problema de les patents de programari.

BULMA ha substituït la portada del seu web (http://bulma.net) per una plana contra les patents de programari.
El 6 de juliol és una data decisiva per tots els informàtics i usuaris d’ordinadors eurpoeus: a l’Europarlament es votarà una directiva per què les patents de programari es puguin concedir a Europa. Per que la directiva no progressi cal que votin en contra 367 dels 732 parlamentaris.

BULMA ja va participar a la mobilització contra les patents que s va fer el passat 27 d’abril a l’UIB, entre d’altres universitats espanyoles (web de la protesta: http://lucha.proinnova.org/index.ca.php – fotos: http://lucha.proinnova.org/galerias/Y8iAL6/web/).
El sistema de patents proposat a Europa permetrà patentar idees només pel fet d’estar expressades en llenguatges informàtics.

El sistema de patents ja està vigent als Estats Units i sabem bé quins són els perjudicis:

• Aconseguir una patent és un procés llarg i car –al voltant de 50.000 Eur per patent.
  • Només les grans empreses s’ho poden permetre. El nostre sector informàtic està format per petites empreses locals que veurien molt limitada la seva capacitat: 1) pel preu de les patents; 2) per no poder desenvolupar programari sense córrer el risc de violar patents i ser denunciats amb sancions milionàries.

• Els informàtics tindrien més feina en esbrinar quines patents afecten cada detall dels seus programes que no pas en programar.

• Per a evitar la situació tècnica i econòmicament inviable, els informàtics només podrien treballar per a:
  • Empreses amb experts en patents que revisessin constantment el seu treball.
  • Empreses que tinguessin diners per registrar o llogar l’ús de patents.
  • Empreses propietàries de moltes patents. Quan se’n tenen moltes es converteixen en moneda de canvi, perquè hi ha més possibilitats de poder-les usar com a pagament per l’ús d’altres patents –fins i tot per retirar denúncies per la violació de patents.

• Fa anys que hem perdut el tren de la indústria informàtica i la pràctica inexistència d’empreses locals:
  • Faria molt complicat exercici de l’ofici de programador a ca nostra.
  • Ens quedaríem sense gairebé possibilitats de que sorgís una petita empresa local que triomfés al sector informàtic.

• Els usuaris tindran accés a menys productes informàtics, cada cop més cars. Estaran en mans de menys proveïdors, només les grans empreses –sovint d’enfora– que puguin suportar el cost de les patents.

• Amb l’objectiu de tenir el màxim de patents i usar-les de moneda de canvi, als USA s’estan patentant coses absurdes. Exemples:
  • Gairebé totes les botigues web europees es convertirien en il·legals quan les multinacionals poguessin enregistrar a Europa les mateixes patents que ja han enregistrat als USA. Aquí una mostra: http://lucha.proinnova.org/webshop_ffii.html
  • L’empresa d’aviació McDonnell Douglas va patentar un càlcul per saber si una data de 2 xifres és del segle XX o XXI i evitar el celebèrrim efecte 2000 als ordinadors: «Si la data és menor que l’any de tall, li sumes 2000. En cas contrari, li sumes 1900» (més detalls a http://weblog.bitassa.net/arxiu/2005/03/08/126/ )

• Els programes lliures tindrien greus entrebancs per progressar, perquè està fet per professionals i sovint darrere no hi ha cap gran empresa que pugui finançar els anàlisi de patents previs a la publicació del programa ni fer front a les reclamacions. Els usuaris veurien desaparèixer la única oportunitat que ara tenen de ser lliures a l’hora d’usar ordinadors.

Si les lleis de patents de programari haguessin existit uns anys enrere, Internet no hauria estat possible.


Per a il·lustrar la magnitud de tot plegat, imaginem per un moment que també es poguessin patentar idees expressades en llenguatges verbals i escrites a una novel·la. El panorama literari seria molt diferent –fet i fet, pitjor:

• Només les editorials més grans tindrien prou doblers per a patentar frases.

• Seria gairebé impossible escriure una novel·la sense violar cap patent. Els escriptors no podrien fer feina sense l’ajuda d’una gran editorial amb especialistes en patents analitzant a fons cada plana i frase. Tota aquesta feinada, que trencaria la creativitat, tendria l’objectiu de trobar els possibles conflictes amb les patents d’altres editorials i escriptors.

• Els llibres serien més cars i n’hi hauria menys que ara. El lector també se’n veuria perjudicat.

• Totes les editorials intentarien tenir el màxim de patents per intercanviar-les amb altres editorials. Servirien per evitar la denúncia per l’ús d’algunes frases: «Si vols escriure una novel·la de terror, naltros tenim la patent de gairebé totes les frases necessàries per escriure-la. Te les deixem usar si tu ens permets escriure una novel·la de viatges amb les frases que teniu patentades».

• L’intent d’aclaparar patents faria que s’arribessin a patentar gairebé tots els detalls, fins i tot alguns girs lingüístics populars. Per exemple, patentar la frase «pues va a ser que no».

• Desapareixerien les editorials petites i els escriptors individuals, que publiquen obres a Internet pel seu compte i risc per donar-se a conèixer.

• Només les editorials grans podrien fer novel·les suportar la despesa d’analitzar cada plana d’una novel·la, abans de publicar-la per saber si usa qualque frase patentada. Intentarien tenir també moltes frases patentades, per poder fer intercanvis amb altres editorials.

Sobre BULMA
BULMA (Bergantells Usuaris de Linux i programari lliure de Mallorca i Afegitons) és una associació sense ànim de lucre fundada al 1998. Té per objectiu:

• Promocionar l’ús de programari lliure.
• Organitzar jornades, conferències i demostracions per a donar a conèixer la necessitat i avantatges de ser lliures a l’hora d’usar ordinadors
• Proporcionar suport tècnic a usuaris de programari lliure mitjançant un lloc web (http://bulma.net) i fòrums basats en correu electrònic.
• Estan dirigits a tots els àmbits: usuaris particulars, estudiants, professionals, empreses i administració.

Demaneu més informació a premsa[ensaïmada]bulma.net.


Sobre el programari lliure
Els ordinadors cada cop són més importants per l’ensenyament, oci i treball. Si fins ara havíem usat paper i tinta per a transmetre el coneixement, avui s’usen ordinadors. Cal que siguin lliures:
«Aquestes màquines (ordinadors) defineixen i controlen cada cop més les nostres vides. Determinen com es connecten els telèfons i que surt al televisor. Diuen si el vídeo pot enviar-se per banda ampla fins a un ordinador. Controlen la informació que un ordinador envia al fabricant. Aquestes màquines ens dirigeixen. El codi dirigeix aquestes màquines.
Quin control hauríem de tenir damunt el codi? Quina comprensió? Quina llibertat caldria per a neutralitzar el control que permet? Quin poder?» –Introducció del llibre «Programari lliure per a una societat lliure», versió en línia a http://www.solucio.com/mirrors/softlibre/index.html.
Els quatre principis fonamentals del programari lliure són imprescindibles per poder usar un ordinador en llibertat, això és, sense cap restricció:

Llibertat per usar-lo sense restriccions.

Llibertat per modificar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.

Llibertat per fer-ne còpies i repartir-les sense cap límit.

Ningú pot usar programari lliure per a millorar o fer programes que no compleixin algun d’aquests punts. El programari lliure només pot ser lliure.

Este post ha sido traido de forma automatica desde https://web.archive.org/web/20140625063149/http:/bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2207 por un robot nigromante, si crees que puede mejorarse, por favor, contactanos.